21, 22 i 23 d’abril són les dates proposades per a les Festes d’Alcoi 2024

L’Associació de Sant Jordi ha proposat els dies 21, 22 i 23 d’abril del pròxim any com a dates per a la celebració de les Festes de Moros i Cristians del 2024. Així es va exposar en l’Assemblea General de l’entitat festera, celebrada ahir, i la proposta va ser avalada pels dirigents de la Festa presents en aquesta trobada.

Cal recordar que a l’any que ve el dia del patró coincideix en dimarts pel que la millor opció és avançar una jornada en les dates habituals de la trilogia perquè les Entrades puguen coincidir en cap de setmana. D’aquesta manera es facilita que la gent que resideix fora de la ciutat puga estar en Festes i fins i tot s’afavoreix l’assistència de músics o espectadors a un dels actes més emblemàtics de les Festes. Les dates proposades hauran de ser ratificades ara pel Consell Econòmic i Social (CES), organisme que també haurà de decidir els festius locals de l’any que ve i que previsiblement seran tant el dilluns 22 com el dimarts 23 d’abril.

Crònica i Anàlisi de la Festa 2023

Durant l’Assemblea d’ahir, es va donar lectura a la Crònica de Festes per part d’Ignacio Lara Jornet que fins al moment ha exercit el càrrec de Cronista en la màxima institució festera. A més es va fer una anàlisi de l’última trilogia en la qual el President de l’Associació de Sant Jordi va valorar positivament els actes celebrats l’abril passat encara que va ser contundent en un aspecte «ja n’hi ha prou d’empreses de la indústria festera poc rigoroses que juguen amb els diners i els somnis dels festers. Les Filaes de càrrec han de supervisar al detall per a garantir que els elements que isquen al carrer estiguen en un estat correcte«, va dir Juan José Olcina. Finalment el President va advocar per continuar treballant a eliminar «passejants» de les desfilades, va demanar major implicació en actes com el Alardo, va instar a mantindre el compromís d’eixir al carrer amb el traje fester al complet i va valorar molt positivament la mesura implantanda en El Partidor per a evitar una gran concentració de gent en el moment de L’Arrancà.

Desginados els càrrecs festers de l’any que ve

Finalment ahir es van donar a conéixer les persones que exerciran els principals càrrecs en les Festes de 2024. Mauro Abellán Bravo, de la Filà Judíos, va ser triat com Sant Jordiet mentre que es va anunciar que Antonio Navarro Hernández exercirà de Mossén Torregrossa. Per la seua part Jordi Peidro Tormo serà el Capità Moro de la Filà Mudèjars i Daniel Cano Canales exercirà la funció de Capità Cristià en la Filà Alcodianos. Al costat d’ells estaran Santiago Castelló Brotóns com a Alferes Cristià de la Filà Aragonesos i Quico Cano Arjona serà qui exercisca el càrrec d’Alferes Moro per la Filà Abencerrajes. Les Esquadres del Mig les assumiran Vascos i Domingo Miques igual que hi haurà dues Esquadres Especials. Una en els Ligeros, amb motiu del seu 150 aniversari, i una altra en els Mossàrabs que celebraran el seu centenari.

Nou xiquets opten a ser Sant Jordiet a les Festes d’Alcoi 2024

L’Associació de Sant Jordi ha comunicat en aquest dimecres 7 de juny que un total de nou xiquets opten finalment al càrrec de Sant Jordiet per a les pròximes Festes de Moros i Cristians d’Alcoi del 2024. El termini de presentació de candidatures va finalitzar ahir a la vesprada i l’escollit serà triat demà per sorteig en el transcurs de la segona part de l’Assemblea General del Casal que se celebrarà en les instal·lacions del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València.

Quant als 9 candidats, cal esmentar que no han transcendit els noms dels mateixos i només es coneixen les Filaes a les quals pertanyen. En aquest sentit cal destacar que 3 aspirants són de la Filà Alcodianos; 2 pertanyen a la Filà Domingo Miques; altres dos són integrants de la Filà Berberiscos; 1 de la Filà Cides i un altre de la Filà Judíos.

El xicotet que resulte triat com Sant Jordiet ja participarà el diumenge 11 de juny en el seu primer acte oficial. Com és habitual prendrà part en la Processó del Corpus Christi, que donarà inici a les 19:30h des de la Parròquia de Santa María, i estarà acompanyat dels càrrecs festers del 2024 així com de l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi.

Recordar que el Sant Jordiet de 2023, el contrabandista Nicolás Sánchez Linares, serà qui extraga el paperet en el sorteig d’aquest càrrec fester amb el nom del xiquet que li rellevarà en l’esmentada responsabilitat. Des de la mateixa Associació de Sant Jordi s’ha indicat que aquest moment es podrà seguir per streaming, a partir de les 20’15 hores per mitjà d’aquest enllaç. També demà s’analitzarà l’última edició de la trilogia, es llegirà la crònica de festes, es ratificaran els càrrecs del 2024 i es proposaran les dates per a les Festes del pròxim any.

La batalla entre moros i cristians posa el punt i seguit a les Festes de Muro

Ahir dilluns 15 de maig va arribar el moment de posar el punt i seguit a les Festes de Moros i Cristians de Muro amb l’escenificació de la batalla entre les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna. Precisament aquests fets històrics donen origen a unes celebracions que ja gaudeixen del títol de Festes d’Interés Turístic Autonòmic.

La jornada va començar en la Placeta Molina a les 10:30h del matí amb la posada en escena de la tradicional ‘Ambaixada del Tonell’ que, amb enormes dosis d’humor, protagonitzen les Filaes Llana i Mare de Déu. Ambdues entren en un curiós xoc dialèctic per la disputa d’un tonell de vi i, curiosament, l’Ambaixada finalitza amb acord entre ambdues parts marxant després les dues formacions a degustar un bon esmorzar i donar compte del preuat contingut del tonell protagonista d’aquest curiós acte. Ja al migdia es van realitzar les guerrilles d’arcabusseria donant pas a l’Ambaixada Mora, declamada aquesta vegada per Rafa Reig, i que va concloure amb la presa de la fortalesa per part de les hosts mahometanes materialitzant-se aquesta victòria amb la col·locació de la bandera de la mitja lluna en totes les torres.

Ja entrada la vesprada, després d’un bon menjar en la seu de les Filaes, es va representar l’Ambaixada Cristiana protagonitzada per Juanma Colomer. Tampoc va haver-hi entesa entre tots dos bàndols i després de la batalla d’arcabusseria els cristians van reconquerir Muro i van alçar els seus emblemes as Castell de Festes de la Plaça del Matzem. Precisament aquest últim lloc va acollir l’últim instant de Festes, el conegut com ‘sopar de germanor’ entre totes les Filaes que ja s’ha consolidat com una cita imprescindible per a acomiadar la primera part dels festejos abans de reprendre’ls el de setmana que ve amb els actes de ’La Pujà’.

Muro mostra el seu fervor per la Verge dels Desemparats

Les celebracions religioses en honor a la Verge dels Desemparats també van tindre aquest passat cap de setmana un protagonisme destacat durant les Festes de Moros i Cristians de Muro, uns festejos que precisament estan dedicats a la patrona de la localitat. La Mare de Déu va eixir de la seua ermita en la nit del dissabte 13 de maig, després de l’Entrada Cristiana, per a ser traslladada a la Parròquia de Sant Joan Baptista en una processó que malgrat tindre caràcter voluntari va registrar una notable participació.

L’endemà fou el torn de la coneguda com Processó Llarga, la qual va partir del temple parroquial després de l’Entrada Mora, recorrent els carrers del barri antic fins a finalitzar dins de l’església amb el cant de l’himne dedicat a la Verge davant la presència de nombrosos fidels, així com dels principals càrrecs de les Festes d’enguany. La patrona va seguir en la parròquia durant tota la setmana posterior als dies grans dels festejos presidint diferents eucaristies en el seu honor així com els oficis religiosos del quinari.

D’altra banda, les Clavariesas i els Clavaris van dedicar una missa a la Verge dels Desemparats en la seua ermita, durant el matí del primer dia dels Moros i Cristians, al mateix temps que els festers van prendre part activa en l’ofrena floral que se li va tributar a la patrona en l’esmentada parròquia el diumenge al matí. Després d’aquesta, es va oficiar la Missa Major dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats recordant-se en la mateixa que en aquest dia finalitzava l’Any Jubilar que s’ha celebrat en la Diòcesi de València des de maig de 2022 amb motiu del Centenari de l’última coronació de la Geperudeta. Precisament aquesta efemèride es va recordar en la capital del Túria durant el dia anterior amb una sèrie d’actes festius que van resultar ser multitudinaris.

El bàndol moro llueix amb gran esplendor en una gran Entrada a Muro

Les Festes de Moros i Cristians de Muro van seguir aquest diumenge amb l’Entrada de les tropes mores al municipi. Gran quantitat de persones va gaudir del pas de les Filaes en una desfilada que va arrancar puntualment a partir de les cinc de la vesprada.

L’estendard de la Filà Tariks va obrir la comitiva per a donar pas a un original boato que va acompanyar al pas de les forces de la mitja lluna i que va advertir de l’arribada del Capità Moro. Diverses esquadres especials, danses orientals i l’original recreació d’un soc àrab amb els seus mercaders o llocs d’animació van posar en escena el desembarcament de Tarik basat en fets històrics de l’any 711. El Capità Moro, Javier Rodríguez, va arribar sobre una gran carrossa lluint un disseny de tons crus, marrons, rojos i blaus en el qual també destacava un casc de metall així com diversos daurats que recordaven a la indumentària de la formació àrab a la qual representa. La marxa mora ‘Santiago Capità Abencerraje’, de Saül Gómez i Soler, va acompanyar al Capità en una arribada triomfal al poble que va ser rebuda amb la recreació del volteig de les campanes de la Parròquia de Sant Joan Baptista a càrrec de la Colla de Campaners del Comtat.

L’Entrada Mora va seguir després del pas del capità amb les Filaes Marroks i Realistes, aquests últims celebrant enguany el centenari de la seua fundació amb diverses esquadres especials, banderoles al·lusives als càrrecs que han exercit en la Festa, l’heràldica commemorativa i una al·legoria als cavallets de cartó amb els quals desfilaven antany. Després van vindre la Llana i els Moros del Rif abans de donar pas als Verds que enguany exerceixen el càrrec d’Abanderat.

L’ostentació que va acompanyar a Maruja Vilaplana recreava la ciutat perduda de Tasm amb esquadres especials, ballets, amazones i la posada en escena d’una batalla en ple carrer entre moros i cristians. La Banderera va fer la seua entrada a Muro lluint un disseny de tons verds, blancs, ocres i rojos, amb algun detall en daurat; que també recordava a la indumentària oficial de la Filà. Li acompanyaven gent molt especial per a ella, cinc persones que van nàixer quan la protagonista treballava en maternitat de l’Hospital i a la qual li uneix un afecte especial perquè va fer amistat amb les seues mares.

 

D’aquesta manera culminaven unes brillants Entrades que van transcórrer amb normalitat així com sense cap incident. Van ser més de 4.000 les persones que van prendre part en l’acte tant acompanyant al bàndol cristià el dissabte a la vesprada com al moro el diumenge.

Les tropes cristianes exhibeixen la seua força en una gran Entrada a Muro

Muro va viure ahir dissabte un dels dies grans de les Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu dels Desemparats amb la celebració de l’Entrada de les tropes cristianes. La desfilada va començar a les cinc de la vesprada i va donar continuïtat a una intensa jornada que havia començat en clarejar el dia amb l’emotiva així com esperada Diana.

La comitiva la va encapçalar l’estendard de la Junta de Festes, al ritme de la percussió, i després d’aquests elements les primeres ovacions van ser per a l’Angelet d’aquest any que va desfilar sobre la carrossa. María Montelegrino no va parar de saludar des d’una plataforma on també figuraven els emblemes de cadascuna de les Filaes mureres.

Tot seguit els Contrabandistes van inundar amb la seva alegria els carrers de Muro desplegant un participatiu boato per acompanyar el Capità Cristià d’aquest any. Genets i esquadres especials van mostrar al públic les diferents formes en què aquesta Filà és present als nostres pobles mentre que les coreografies van tenir un paper destacat amb ballets que recordaven elements com el foc. L’Ambaixador, Juanma Colomer, va precedir l’arribada del màxim representant de les tropes de la creu mentre la Unió Musical de Muro feia sonar la marxa cristiana ‘Lalo’ de Josep Rafael Pascual Vilaplana dedicada a la dona del càrrec. Precisament Marcos Cascant, amb Milagro Castello i els seus fills, van entrar a Muro sobre una carrossa lluint uns vestits d’estil contrabandista dissenyats per l’alcoià Roberto Pérez en què predominaven els colors verds i blaus.

El pas de les tropes de la creu va seguir amb les Filaes Pirates, i una esquadra especial amb motiu del seu cinquanta aniversari, els Templaris, la Filà Mare de Déu, Arquers i Maseros. Aquests últims van ser els encarregats de tancar l’acte amb l’acompanyament de l’Abanderada Cristiana, un boato costumista amb referències a l’aigua en què es va rendir homenatge als camps del Comtat, el Riu Serpis, l”Encantà’ de Planes, les fonts mureres i els rentadors del poble o les sèquies. També es va fer unareferència al Tribunal de les Aigües  sense deixar de banda la recreació de jocs populars o tasques com la del rentat de la roba. Yolanda Parres, acompanyada de la seva filla i juntament amb la seva guàrdia personal, va desfilar sobre carrossa lluint una cuidada indumentària creada per a l’ocasió pel dissenyador contestà Saúl Santonja Miralles que va despertar grans aplaudiments entre el públic.

L’Entrada Cristiana va finalitzar passades les nou de la nit a l’alçada de la tribuna d’autoritats, punt en què van ser rebuts els càrrecs festers amb el volteig de les campanes de la parròquia de Sant Joan Baptista que per a aquest moment van preparar des de la Colla de Campaners del Comtat. Indicar que van presenciar la desfilada alcaldes i regidors dels municipis de les nostres comarques juntament amb Javier Sendra (Diputat Provincial d’Emergències) i Rafa Briet (Subsecretari de la Conselleria de Política Territorial).

‘La Vespra’ inicia unes Festes de Muro que s’esperen participatives

Muro ja està vivint de ple les seues Festes en honor a la Verge dels Desemparats després que ‘La Vespra’ marcara en la vesprada d’ahir divendres els primers compassos d’uns festejos que s’esperen enguany molt participatius. Els veïns i les veïnes del municipi van donar la benvinguda a les celebracions mirant al cel davant les previsions meteorològiques que apuntaven a pluges així com a fortes tempestes de cara a la recta final de la jornada. Finalment el temps va respectar i l’acte que dona el tret d’eixida als moros i cristians va transcórrer amb una certa normalitat.

A les huit de la vesprada en punt van començar a sonar amb força les campanes de la parròquia de Sant Joan Baptista, proclamant l’arribada de la Festa, mentre a l’entorn de la Plaça del Matzem es disparava una forta traca. Immediatament després, davant el Castell que serveix d’escenari a les Ambaixades del dia dels trons, el President de la Junta de Festes animava a tot el poble a gaudir d’aquests dies acompanyat de la xicoteta María Montelegrino Reig que exerceix en aquesta ocasió el paper d’Angelet. A continuació la banda local va interpretar l’Himne de Muro, davant enormes aplaudiments del públic present a la plaça, i després de la formació musical murera van desfilar totes les Filaes guiades per les peces de música festera que van fer sonar les agrupacions que els acompanyen en cada acte de Festes.

La ‘Vespra’ va seguir entrada ja la nit amb el sopar en la seu de cada Filà i la posterior ‘Entraeta’ que va omplir de gran ambient els principals carrers del barri antic. Finalment l’actuació d’una orquestra, situada en El Matzem, va animar la primera nit de festes obrint també una àmplia oferta d’oci nocturn que completa tota la programació d’actes festius.

Obert a Alcoi el termini de presentació de candidatures per a ser Sant Jordiet

L’Associació de Sant Jordi ha obert el termini per a la presentació de candidatures de cara a ser Sant Jordiet en les pròximes Festes de Moros i Cristians del 2024. L’elegit rellevarà en el càrrec a Nicolás Sánchez Linares, el qual ha exercit enguany un dels papers més importants de la nostra trilogia en honor a Sant Jordi acompanyat per tota la Filà Contrabandistes a la qual pertany.

Els candidats, segons la informació facilitada des del Casal, han de ser xiquets nascuts entre els anys 2015 i 2016. A més han de complir una sèrie de requisits com que algun dels seus pares siga associat de l’Associació de Sant Jordi o que l’aspirant estiga plenament identificat amb els «valors tradicionals, la coherència històrica i el criteri eclesial del personatge al qual representa«, afirma la màxima entitat festera en un comunicat. Les citades candidatures es poden presentar, afavorides per un associat o una Filà, fins al dia 6 de juny a les 20:00h de la vesprada. Serà dos dies abans d’un sorteig que tindrà lloc el dijous 8 de juny en el transcurs de l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi que se celebrarà durant aqueixa vesprada. Assenyalar que la sol·licitud per a ser Sant Jordiet s’ha de presentar escrita, i de manera presencial, en el Casal de Sant Jordi. El xiquet que resulte agraciat per a ser Sant Jordiet, al costat de la seua família, han d’assumir també una sèrie de requisits i responsabilitats que la mateixa Associació de Sant Jordi ha donat a conéixer en la seua pàgina web.

El xicotet triat per a encarnar al nostre patró tindrà el seu primer acte oficial en la processó del Corpus Christi que eixirà als carrers d’Alcoi en la vesprada del diumenge 11 de juny. Després a l’octubre serà presentat oficialment com Sant Jordiet en el transcurs dels actes centrals del Mig Any i ja a l’abril tindrà un especial protagonisme en les Festes de Moros i Cristians.

Quina és la situació dels animals en les festes i tradicions d’Alcoi?

L’ús dels animals en festes i tradicions és una qüestió que ha generat molta polèmica en els últims anys. Amb els festejos taurins en el punt de mira d’associacions i partits animalistes, la reivindicació s’obri també a altres celebracions que compten amb la participació d’animals.

I a Alcoi són diverses les festes al llarg de l’any és la que intervenen cavalls, ruques, dromedaris… En 2019, Guanyar Alcoi va sol·licitar en Ple que es creara un protocol per a defensar i cuidar als animals durant les festes. Actualment, el candidat de la plataforma municipalista, Sergi Rodríguez, assegura que s’ha treballat en aquest sentit. “Fa temps que regulem que estiguen ben previstos els animals que estan en la Cavalcada o en Festes de Moros i Cristians”, ha explicat Rodríguez en declaracions a Cope Alcoi.

I posa alguns exemples dels avanços que s’han realitzat. “Ací a Alcoi cal vigilar molt, i jo crec que s’ha avançat, que els cavalls que participen en les Entrades estiguen ben atesos. Sobretot que en els moments de calor puguen beure”.

No obstant això, sempre hi ha possibilitat de millora. “Els animals que estan habituats a les nostres festes estan ben cuidats per part dels propietaris i dels participants. Sempre poden haver-hi propostes de millora, però en relació amb altres festes, la nostra manté compte amb els animals”, assegura el candidat de Guanyar.

Polèmica després de l’incident a Ontinyent

La polèmica es reobri després de conéixer-se que un bou ha hagut de ser sacrificat a Ontinyent aquest cap de setmana. La localitat va celebrar el seu tradicional festeig taurí ‘Bou dels penyes’. El segon bou del dissabte a la vesprada, un ‘bou en *corda’ va saltar a un barranc i va caure des d’una altura de 15 metres.

L’animal hauria d’haver creuat el Pont Vell. No obstant això, va saltar el mur i va caure a la riba del riu. Com a conseqüència, es va lesionar greument les potes. Va haver de ser evacuat per un equip veterinari. Posteriorment va ser sedat i traslladat a la ramaderia. Allí se li va practicar una intervenció. No obstant això no va poder salvar-se i va ser sacrificat.

“Em sembla una barbaritat el que ha succeït i el que passa en alguns pobles del País *Valencià que encara mantenen les festa de ‘Bous al carrer’ o del ‘Bou embolat’. Són festes que fan mal a l’animal i, per tant, no poden qualificar-se com a festes”, lamenta Rodríguez.

Les Festes deixen mínimes incidències a Alcoi

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi a penes han deixat incidències ressenyables a la ciutat durant aquest 2023. Així es desprén del balanç final que fa l’Ajuntament de la nostra ciutat després de quasi quatre intenses jornades en les quals els alcoians i les alcoianes hem retut homenatge al nostre patró Sant Jordi amb uns actes festius que van resultar ser multitudinaris.

Des del Consistori alcoià detallen que la Policia Local va fer un total de 184 actuacions en temes com a petards i incendis provocats per aquests últims en diversos punts d’Alcoi. També els agents van prestar ajuda en temes sanitaris, trànsit, i seguretat ciutadana; entre altres. A més, al llarg dels quatre dies, es van registrar 3 incidències relacionades amb agressions sexistes de les quals es va avisar a la Policia Local ocupant-se d’això ràpidament «malgrat la gran afluència que va registrar Alcoi en jornades com la de les Entrades, les Festes van transcórrer en general amb normalitat i no va caldre lamentar cap incident de gravetat. Cal felicitar a tots els que van estar treballant en l’operatiu que va permetre tindre una trilogia totalment segura«, comentava en COPE ALCOI Raül Llopis; edil de Seguretat.

Més xifres que deixen les Festes

Els Moros i Crisitanos d’Alcoi d’enguany també deixen altres xifres que mostren la gran magnitud que han tingut unes celebracions desenvolupades ja amb plena normalitat després de la pandèmia. Per exemple, la Tourist Info va registrar un nombre similar de visitants en els anys anteriors a la pandèmia, en total 2.687 persones dels quals 291 eres estrangeres. Quant a l’autobús llançadora ha augmentat molt el nombre d’usuaris, de 482 persones de fora d’Alcoi en 2022 a les 705 d’enguany. Finalment van ser més de 100 els periodistes acreditats per a cobrir els festejos en honor a Sant Jordi tant de mitjans tant locals com autonòmics i nacionals.