La reducció de la jornada laboral centra la reivindicació de l’1 de Maig a la comarca
Prop d’un miler de persones va eixir al carrer ahir a Alcoi amb motiu del Primer de Maig, una jornada que va incloure els habituals actes reivindicatius promoguts des dels sindicats majoritaris UGT i CCOO. També es van sumar a les iniciatives representants de partits polítics i fins i tot va assistir a la manifestació Rebeca Torró, secretària d’Estat d’Indústria.
La marxa va arrancar passades les onze del matí, després del tradicional esmorzar als Jardins Sindicals de L’Alameda, i va discórrer fins al passeig de Cervantes per a enfilar País Valencià i Sant Llorenç en direcció a la Plaça d’Espanya. Allí es va efectuar la lectura dels manifestos per part de Leticia Pascual, en representació d’UGT, i de Raül Alcocel en representació de Comissions Obreres. En la seua intervenció van destacar les millores que s’han aconseguit en el mercat de treball, amb l’aprovació de l’última reforma laboral, i han advocat per continuar avançant per a materialitzar la reducció de la jornada laboral. També van fer menció a la situació sanitària de les nostres comarques de l’Alcoià i el Comtat després que el Departament de Salut d’Alcoi no haja sigut considerat com a àrea de difícil cobertura.
Dones, majors de 50 i joves són els que més dificultats tenen per a trobar una ocupació
Les dones, els majors de cinquanta anys i els joves menors de vint-i-cinc anys són els qui tenen més dificultats per a accedir al mercat laboral en el conjunt de la nostra comarques. Així ho asseguraven CCOO i UGT abans del Primer de Maig, igual que van assenyalar que en l’últim any s’han incrementat notablement els acomiadaments després de la finalització del període de proves i com a dada positiva destaquen que, després de l’última reforma laboral posada en marxa, els contractes indefinits van representar el 42,26% del total en la zona durant el 2023. No obstant això incideixen en què segueix sense ser una realitat l’augment de salaris «sols l’any passat els beneficis empresarials en el conjunt de l’Estat van rondar els 300.000 milions d’euros, el resultat més alt de la història. Entenem que aquesta xifra permet elevar els salaris i contrarestar la pèrdua de poder adquisitiu pels elevats preus del consum«, van afirmar.
