Els cristians recuperen la Vila de Cocentaina abans de la fi de les Festes

Les últimes hores de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina han estat reservades per a una nova batalla entre les tropes de la creu així com les forces de la mitja lluna. Passades les 18:30h s’ha efectuat l’Estafeta, en la qual els cristians han demanat recuperar la Vila, sent rebutjada la petició de manera contundent pels sarraïns.

Immediatament després ha arribat l’Ambaixador de la creu al Pla, encarnat per David Pascual Bonet, i ha iniciat el diàleg amb el representant de les hosts mahometanes. Els cristians han insistit en que Cocentaina havia de tornar a ser cristiana i davant la falta d’acord han instat amb força als seus per a prendre les armesxoqueu els armes contra la roca, alceu els banderes cristianes, salvem ja Cocentaina. Crideu a tot pulmó, Desperta Ferro, Desperta!”, va dir contundentment l’Ambaixador.

Després d’això ha començat l’última batalla d’arcabusseria de les Festes, més breu de l’habitual per la falta de kilos de pólvora, i igual que al matí els arcabussos han donat pas a la lluita cos a cos. Capitans, Banderers i Ambaixadors han pres les armes davant el castell resolent-se el combat a la part alta de la fortalesa amb la victòria dels cristians. Aquesta fita ha quedat materialitzat amb l’alçament de l’ensenya de la creu a la torre més alta de l’emblemàtic Castell de Festes.

En silenciar-se els arcabussos, ha arribat el torn de la solemnitat amb l’acte d’Acció de Gràcies a Sant Hipòlit Mártir i la Mare de Déu del Miracle dins del Monestir de les Clarisses. Després dels parlaments s’ha materialitzat el traspàs de càrrecs, responsabilitat que assumiran en 2024 les Filaes Maseros i Muladís en les capitanies mentre que Cavallers de Llúria i Kabilenyos seran els banderers. Després del cant del Flevit Amare, ha començat el trasllat de la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Mártir propietat de la Filà Manta Roja fins a la parròquia del Salvador. El volteig de les campanes ha rebut al sant i dins de l’església s’ha tornat a pronunciar una oració per part del rector del Raval; Don Javier Sanchiz. Els últims instants de les Festes han estat reservats al cant de l’himne del patró abans dins de l’església abans de donar pas a un sopar de germanor de totes les Filaes que es duu a terme aquesta nit en la Plaça del Mercat.

Bequeteros i Cavallets compleixen amb la tradició de “L’Ambaixada dels Tomaques”

Un dels actes més emblemàtics del dia del Alardo a Cocentaina és l´Ambaixada de les Tomaques que protagonitzen les filaes Cavallería Ministerial i Bequeteros. El seu origen radica en el fet que anys arrere totes dues formacions eren considerades “Filaes de Cavalleria” i per tal condició eren les encarregades d’obrir la processó o tancar actes com la Diana o l’Entrada. A més no podien disparar en la jornada del Alardo i davant aquesta situació van decidir crear la seua pròpia batalla tenint com a munició els fruits de l’horta contestana, és a dir, les tomaques.

Un any més el particular ritual s’ha repetit i al migdia d’aquest dilluns, en el solar situat al costat de l’accés a la Ronda Sud i en els voltants del Poliesportiu Municipal, ha tingut lloc la peculiar ambaixada en la qual no han faltat els parlaments marcats pel bon humor i la ironia. També s’ha fet referència a la necessitat de buscar una ubicació més cèntrica per a l’Ambaixada i fins i tot no va faltar esment als problemes burocràtics que han impedit que algunes Filaes pogueren disparar en el Alardo. De fet Cavallets i Bequeteros han convidat a Contrabandistes així com Kabilenyos, les dues afectades,a poder sumar-se a aquesta singular batallada.

Finalment, sense temps per al descans, ha començat la cruenta lluita que ha finalitzat amb un bon remull d’aigua per a retirar els efectes de la tomaca. Després d’aquesta peculiar batalla, la capital del Comtat esgota ja les últimes hores de les Festes de Moros i Cristians del 2023.

L’exercit de la mitja lluna pren Cocentaina en el matí de l’últim dia de Festes

En la jornada d’aquest dilluns 14 d’agost, vespra de la festivitat de La nostra Senyora de L’Assumpció, arriben a la seua fi les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Mártir amb la celebració del Dia del Alardo. En aquest últim es recreen les batalles entre les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna, que donen origen a les celebracions, i el matí ha començat en despuntar el dia amb les guerrilles a les faldes de la Serra de Mariola.

A les onze del matí s’ha efectuat l’Estafeta, en la qual els moros han demanat la rendició de la Vila als cristians, però en ser rebutjada la proposta ha emprés una veloç carrera per a advertir als seus de la negativa. Trompetes i percussió han anunciat l’arribada dels sarraïns al Pla on l’Ambaixador, paper encarnat enguany per Joan Aura, ha entaulat un intens diàleg amb el seu homòleg cristià. Els àrabs no han pogut convéncer als hereus de Roger de Llúria i l’Ambaixada ha conclòs amb l’ordre de calar foc a les muralles contestanes per a recordar així l’incendi de 1304 que va cremar en aquell moment la VilaAlà ho vol, per tossud, infidel i insolent vaig fugir veurás cremar la Vila de Cocentaina. Soldats, per Mahoma, incendieu es castell”, resa en el text de les citades Ambaixades que s’ha recitat i que va escriure en 2006 Iván Carbonell Iglesias. Amb aquest instant simbòlic s’han recordat també uns fets històrics que van propiciar que els veïns de la capital del Comtat siguen coneguts encara hui com “Socarrats”.

El calorós matí ha seguit amb la batalla d’arcabusseria, per a la qual finalment s’empraran més de 300 quilos de pólvora durant tota la jornada, i després d’aquesta ha arribat el moment de la lluita armada cos a cos entre els càrrecs. Finalment els moros han vençut a la part alta del castell hissant l’ensenya de la mitja lluna a la torre més alta de la fortalesa.

Benilloba, Festa i activitat al carrer durant l’estiu

Benilloba és un municipi situat a la comarca del Comtat a 520 metres d’altitud també enmig de la vall formada per les  serres de  Mariola, Almudaina, Alfaro, la Serrella i la Serreta. També està prop de la Serra d’Aitana, i situat en el marge dret del riu Frainos, conegut popularment com a riu de Penàguila.

Actualment té més protagonisme turístic amb la construcció d’habitatges de segona residència, però Benilloba ha destacat sempre per l’existència de fàbriques tèxtils sent un dels pobles més pròspers de les nostres comarques.

Benilloba mereix una escapada en la qual gaudir de la seua gastronomia, les seues festes o el seu paisatge.

En el seu terme municipal són interessants les rutes senderistes:

  • El Salt de Benilloba,  una bonica cascada que ha creat un entorn molt bell, al qual sumem l’encant de l’antiga estació hidroelèctrica del mateix nom
  • El Barranc de Cuixot, amb un aqüeducte i on trobaràs un antic molí fariner i un aqüeducte construït en 1794
  • El Tossal d’Espinós, sent aquest un emblema municipal, ja que antigament se situava una creu de fusta en el seu cim, i les vistes al municipi són immillorables
  • I qualsevol camí et permetrà caminar entre antics “masos”, molins al costat del riu i fer-te alguna foto en el safareig. I també tindran oportunitat de gaudir en les seues coves calcàries subterrànies!
  • Si passegem pel seu nucli urbà podem gaudir de l’encantadora tradició dels retaules de ceràmica, que normalment representen al sant al qual està dedicada el carrer i de  la seua Església de la Nativitat de La nostra Senyora de Benilloba, del segle XVII i estil neoclàssic.

Quant a les seues festes patronals, Benilloba celebra en gran els seus Moros i Cristians en honor a Sant Joaquim entre el 14 i el 17 d’agost. Destaquen actes com la humorística ‘Nit de l’Olla’, l’Entrada de les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna, les celebracions religioses en honor al patró o les Ambaixades. Altres festejos són la popular Aurora del Dia de Sant Vicent, el mercat tradicional de Divendres Sant o les Danses Típiques de setembre que omplin de música tradicional els carrers del municipi.

Cocentaina venera a Sant Hipòlit Màrtir en el dia de la seua festivitat litúrgica

Cocentaina ha viscut aquesta vesprada un dels actes més emotius de les seues Festes de Moros i Cristians, la solemne processó en honor a Sant Hipòlit Mártir que enguany ha coincidit amb la festa litúrgica del sant. La comitiva ha partit de la Parròquia de Santa María passades les huit de la vesprada després d’efectuar-se l’eixida de la imatge del màrtir de l’interior del temple al costat de la seua Relíquia.

La desfilada l’ha encapçalada la creu processional i a ella li han seguit les diferents Filaes mores i cristianes amb una destacada participació; especialment de festers infantils. En una posició central han estat els càrrecs festers d’enguany rebent de nou l’afecte de tota Cocentaina. El públic ha pogut admirar de prop els dissenys, així com les vestimentes que van lluir ahir en l’Entrada Marcos Castelló (Capità Cristià de la Filà Cavalleria Ministerial), Juan Luís Mahiques (Abanderat Cristià de la Filà Gentils), Marcos Giner (Capità Moro de la Filà Plana) i Pascual Botella (Abanderat Moro de la Filà Guàrdia Jalifiana “Sahorins”). Després d’ells han ocupat un lloc d’honor els majorals i les majorales del Sant per a 2023 abans de donar pas a la imatge de Sant Hipòlit Mártir arrossegada en andes per festers de les Filaes de càrrec. El clergat, presidit pel Bisbe de Plasència Monsenyor Ernesto Brotons, ha precedit a la Relíquia col·locada en el bonic reliquiari estrenat l’any 2000 dins dels actes de l’IV Centenari de l’elecció i proclamació de Sant Hipòlit com a patró de Cocentaina. La Junta de Festes al complet, amb el seu president Rafael Monar al capdavant, i la Corporació Municipal; presidida per l’alcalde Jordi Pla, ha culminat aquesta processó.

L’entrada de Sant Hipòlit a l’església de Santa María, mentre es disparava una traca, ha donat per finalitzada la processó abans que a l’interior del temple es pronunciara una oració final. Finalment, sí que es va donar a besar enguany la Relíquia després que en els últims anys la pandèmia de la COVID-19 impedira complir amb aquest singular ritual.

El futur de la Festa obri el dia del patró de Cocentaina

Després de les espectaculars Entrades d’ahir a la vesprada, Cocentaina entra hui en l’equador de les seues Festes de Moros i Cristians amb la celebració del dia dedicat al patró. La jornada coincideix enguany en el 13 d’agost, festivitat litúrgica del sant, i l’activitat festera ha començat de bon matí amb l’inici de la Segona Diana des de la Placeta de la Vila.

La desfilada, que manté les característiques del dia anterior, ha arrancat a les 07:30h del matí davant de l’Ajuntament i ha estat encapçalada per la Filà Cavalleria Ministerial que ostenta en aquest 2023 la capitania en el bàndol de la creu. Després, mantenint l’ordre d’enguany, han seguit les Filaes Maseros, Creuats, Almogàvers, Gentils (Abanderat Cristià), Cavallers de Llúria, Contestanos i Contrabandistes. Seguidament han arribat els moros, amb la Filà Llana al capdavant en tindre la capitania mora, i després d’ells han desfilat la Guàrdia Jalifiana “Sahorins” (Abanderat Moro), els Muladís, la Manta Roja, els Mudèjars, els Kabilenyos, la Filà Bereberes “Els Borts” i finalment els Bequeteros.

La Segona Diana, igual que ahir, ha recorregut els carrers de la Vila i el Raval fins a arribar de nou al Passeig del Comtat. La desfilada ha tingut com a protagonistes als més xicotets, demostrant així que el futur de la festa contestana està més que assegurat, i l’acte ha finalitzat en la plaça Alcalde Reig davant del monument dedicat a Sant Hipòlit Mártir que va idear Ana Reig Castelló; i que es va erigir l’any 2000 en ocasió de l’IV Centenari de l’elecció així com proclamació del patró.

Un jove abanderat, de saga tradicional de Sahorins, tanca l’Entrada Mora

L’Entrada de les forces de la mitja lluna ha arribat al seu fi amb el pas de l’Abanderat Moro, càrrec que ostenta en aquest 2023 la Filà Guàrdia Jalifiana. Els coneguts com “Sahorins” a Cocentaina han posat en escena un gran acompanyament per a guiar al jove Pascual Botella Montava, la persona que enguany ha assumit la responsabilitat del càrrec.

De nou ballet i danses orientals han obert un boato en el qual la Filà ha volgut també fer homenatge a la seua denominació. I és que l’aigua ha sigut un dels elements presents en el boato amb un ballet d’Alicia Montava que ha despertat grans aplaudiments entre el públic que encara continua presenciant l’Entrada. A més, no han faltat les referències a la tradició familiar de l’Abanderat, el qual pertany a una gran saga de “Sahorins”, i el protagonista ha arribat sobre carrossa al Pla acompanyat per tota la seua família, així com bona part dels seus amics.

Ha lluït un original disseny de Ropería Chimo i ha rebut també grans aplaudiments en tot el trajecte de l’Entrada mentre la Societat Musical ‘Mestre Orts’ de Gaianes l’acompanyava amb la marxa mora ‘Al-Wazir’ del mestre d’Ontinyent Saül Gómez i Soler. Una altra peça emblemàtica per a l’Abanderat, dedicada per José Ferrándiz al seu avi Pascual Botella, ha sonat també en l’Entrada i en aquest cas els músics han interpretat la clàssica marxa mora “Jamalajam”. L’Esquadra de Negres, també de Ropería Chimo, ha tancat l’Entrada davant els murs del Palau Comtal passada la mitjanit. Els acompanyava la Unió Musical l’Aranya d’Albaida interpretant A la mar de Saül Gómez i Soler, Roperia Chimo de Francisco Valor i la clàssica Guàrdia Jalifiana de José Pérez Vilaplana.

Prop de quatre mil persones han participat en la desfilada del dia gran d’unes Festes de Moros i Cristians que segueixen demà amb la jornada dedicada a Sant Hipòlit Mártir. Els contestans retran homenatge, amb diferents actes religiosos, al qual és el seu patró des de l’any 1600.

La Llana desplega tota la seua fantasia en una espectacular capitania mora

Amb la nit ja present als carrers de Cocentaina, ha arribat el moment de rebre al bàndol moro en una Entrada que està deixant molt bones sensacions entre el públic present al llarg del recorregut. Les forces de la mitja lluna arriben a la Vila Comtal encapçalades per la centenària Filà Llana, la qual té la responsabilitat aquest any d’ostentar el càrrec de Capità Moro.

El boato ha desplegat enormes dosis de sumptuositat pel Passeig del Comtat amb danses morunes, la presència de cavallers i dames i fins i tot una carrossa en la qual els més veterans de la Filà exercien de custodis del Capità com sanedrín. No ha faltat un original ballet, d’Alicia Montava, en el qual s‘ha recreat l’art de teixir fent-se així referència a la llana que dona nom a aquesta Filà. Comerciants i cavallers a camell han precedit la figura del màxim representant del bàndol moro en un punt de la  nit en el qual les màximes no han baixat dels 30 graus.

Marcos Giner Pérez ha arribat a Cocentaina sobre carrossa lluint un original disseny de Javier Sellés Moltó que ha sigut confeccionat per l’empresa local Al-Azraq. En tot moment ha estat acompanyat per la seua esposa, Paola, així com les seues dues filles: Jimena i Alba, mentre que una imponent Esquadra de Negres dissenyada per Ropería Ximo ha posat el colofó a un espectacular acompanyament. Indicar que el Cercle Musical Primitiva d’Albaida “El Gamell” ha guiat el pas de Capità Moro pel Passeig del Comtat fins a la seua arribada al Pla fent sonar la marxa mora “Llaners” del murer José Rafael Pascual Vilaplana. L’Esquadra de Negres ha estat acompanyada per l’Ateneu Musical i la Colla Mal Passet interpretant peces com Jamalajam de José Ferrándiz y Al-Wazir de Saül Gómez i Soler.

Després del pas del Capità, l’Entrada segueix el seu curs amb el pas de les Filaes Muladís, Manta Roja, Mudèjars, Kabilenyos, Berbers “Els Borts” i Bequeteros. Finalment serà la Filà Gurdia Jalifiana “Sahorins” la que tancament aquest gran desplegaments de les tropes de la creu i de les forces de la mitja lluna que va començar a les set de la vesprada en els voltants del Convent dels Franciscans de Cocentaina.

L’Abanderat dels Gentils rendeix honor a la denominació d’aquesta Filà cristiana

L’Entrada Cristiana de Cocentaina segueix el seu curs i en l’equador de la mateixa arriba el torn de rebre a l’Abanderat de les tropes de la creu. Aquesta responsabilitat recau enguany en la persona de Juan Luís Mahiques Zaragoza, el qual assumeix el repte amb enorme il·lusió, però també avalat per una important trajectòria en la Festa contestana que va començar allà per l’any 2005.

Un escut conmemoratiu del 60 aniversari de la Filà, danses guerreres i un destacat acompanyament han format part d’un boato en el qual l’Abanderat vol fer referència a l’antiga Roma, així com a la denominació de la Filà. Juan Luís Maiques ha desfilat sobre una carrossa que recordava precissament a l’arquitectura romana i ha estat acompanyat per la Unió Musical El Deliri de Gorga que ha interpretat al llarg de tot el trajecte la marxa cristiana “Antebellum” del compositor contestà Francisco Valor. El disseny del càrrec, de tints guerrers, és obra de Ropería Ximo igual que l’Esquadra Especial que ha tancat l’esmentat boato de l’Abanderat. Aquesta Esquadra ha desfilat pel Passeig del Comtat acompanyada de la Unió Musical de Muro mentre interpretava peces com Mai -Sabel Monchalba de Francisco Valor Llorens. Mónica Mahiques i Beatriz Lobo han estat al costat del càrrec com a favorites i el “Xulu” o el “Obispo”, com tots coneixen a Juan Luís a Cocentaina, ja gaudeix de la resta de l’Entrada en El Pla després d’haver rebut un gran bany de multituds.

Assenyalar que l’Entrada Cristiana entra ja en la seua recta final amb el pas de les últimes Filaes. Tancaran la comitiva Cavallers de Llúria, Contestans i Contrabandistes abans de donar pas a les forces mahometanes.

Els Cavallets sorprenen a Cocentaina amb la seua capitania cristiana

L’Entrada Cristiana de Cocentaina ha arrancat amb la presència de l’emblema de la Junta de Festes, acompanyat per la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet, i després d’ells ha arribat el torn de la Filà Cavalleria Ministerial que ostenta enguany el càrrec de Capità en les tropes de la creu. Els emblemàtics Cavallets, com són coneguts en la capital del Comtat, han desplegat una original capitania cristiana amb un boato basat en una idea de l’historiador Pablo León Vidal que ha fet referències al passat de la Vila Comtal sense deixar de costat els elements de ficció.

La tamborada d’Alzira ha obert una comitiva que han encapçalat els nebots del propi Capità sobre dues plataformes que reproduïen una torre del Palau Comtal així com el castell de Penella. Un original ballet d’Alicia Montava, amb referències al cavall que tant identifica a la Filà, ha precedit als fills de Marcos (Aitana i Álex) com rodellas sobre una carrossa acompanyats també d’un bon nombre de cavallers i dames. La Colla de Campaners d’Ontinyent va fer sonar les campanes mentre un grup de monjos, al costat d’un ballet infantil, advertien de la vinguda del màxim representant de les tropes de la creu.

Marcos Castelló Satorre, el Capità, ha desfilat pel Passeig del Comtat als sons de la marxa cristiana Mikalet creada per a l’ocasió pel compositor local Francisco Valor Llorens. Al costat d’ell han estat els seus cavallers i la seua dona María José González, com a favorita. Tots ells han rebut grans aplaudiments fins a arribar al Pla i han viscut el somni de fer realitat un càrrec que té una dedicatòria especial per al pare de Marcos; el qual ens va deixar temps arrere. Roberto Pérez s’ha encarregat dels dissenys mentre que una guerrera Esquadra de Negres, obra de Juan Climent i acompanyada de la marxa cristiana “Per la Terra” creada per Francisco Valor i interpretada per la Corporació Musical Primitiva Apol·lo d’Alcoi, ha finalitzat un acompanyament que ha deixat molt bon sabor de boca.

El pas de les forces de Roger de Llúria segueix amb les Filaes Maseros, Creuats i Almogàvers abans de l’arribada dels Gentils. Aquests exerceixen el càrrec d’Abanderat Cristià en la persona de Juan Luís Maiques Zaragoza.