Una Abanderada Cristiana que posa en valor el paper de la dona a la història

L’Entrada Cristiana de Cocentaina avança en aquesta vesprada calurosa del mes d’agost i a l’equador de la desfilada ha arribat el moment d’aplaudir el pas de l’Abanderada de les tropes de la creu, càrrec que recau  enguany en la Filà Cavallers de Llúria i en la persona d’Aina Errando Calleja. El banderí i l’esquadra oficial, acompanyada de la Banda Instructiva Musical d’Alfarrasi, han obert el camí a un boato molt especial on la Filà ha volgut posar en valor l’important paper de la dona a la història que dona origen a aquestes Festes de Moros i Cristians.

Tot l’acompanyament s’ha articulat entorn de la figura de Saurina d’Entença i de Montcada, esposa de l’almirall Roger de Llúria, posant a més especial èmfasi al segell que va deixar la protagonista en la construcció d’elements del patrimoni medieval de Cocentaina com el Palau Comtal, la torre gòtica del Castell o l’ermita de Santa Bàrbara. Per aquest motiu s’ha pogut veure un grup d’arquitectes de l’Edat mitjana planificant les esmentades construccions i un espectacular ballet de la contestana Alícia Montava que ha recreat aquesta tasca culminant amb la reconstrucció del mateix castell que serveix d’emblema de la Vila Comtal.

Els avisos des de diferents torres de vigilància han advertit els batallons de Cavallers de Llúria formats per gent de la mateixa Filà però també de formacions de Templaris procedents de localitats properes com Muro o Albaida. L’Ambaixador Cristià, Aitor Pascual, al costat del portador de la bandera han anunciat l’arribada de l’Abanderada sobre una guerrera carrossa. Aina Errando Calleja, encarnant el paper de Saurina d´Entença i de Montcada, no ha deixat de saludar el públic acompanyada de cinc conselleres de la seva cort portant alguns dels seus més preuats objectes personals. L’encarregada de custodiar l’estendard de la creu ha lluït un disseny molt guerrer, ideat per Ernesto Ferrándiz, de la signatura contestana Al-Azraq, mentre la Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi va sonar la marxa AinaLaura creada per l’ocasió per Francisco Valor,

El punt final d’aquest original boato l’ha posat la impressionant escuadra de negres formada pels més joves de la Filà Cavallers de Llúria, Ideada també per Ernesto Ferrándiz d’Al-Azraq, amb Pablo Gontan com a cap batedor, han pres amb il·lusió el Passeig del Comtat al costat de la Unió Musical Artística d’Ontinyent que no ha deixat d’interpretar la marxa cristiana Nÿda del mateix Francesc Valor Llorens. Les Filaes Contestanos, Contrabandistes i Cavalleria Ministerial han tancat el pas de les tropes cristianes per donar pas al bàndol moro en una nit que encara té moltes sorpreses per oferir-nos.

El Capità Masero que surt en defensa de Cocentaina davant l’atac musulmà

A les set en punt de la vesprada ha arrancat l’Entrada Cristiana de Cocentaina des dels voltants del Convent dels Pares Franciscans, una desfilada que ha encapçalat la Filà Maseros per ser la formació que ostenta la capitania al bàndol de la creu. L’esmentada Filà, una de les més antigues de la Festa contestana, ha tret al carrer un original boato basat en la defensa de Cocentaina que van fer els antics pobladors de la Vila davant l’atac musulmà del 1304 i que va culminar amb l’incendi de la mateixa.

Un ballet infantil, en el qual els més xicotets juguen mentre els majors treballen el camp, ha obert la comitiva donant pas a l’esquadra oficial de la Filà acompanyada de peces emblemàtiques per als Maseros com Manta, Forca i Festa o Bere de Francisco Valor Llorens. Un nou ballet, centrat ara en la recollida de l’espart, ha acaparat després totes les mirades abans de donar pas a l’heràldica del Capità. Aquesta ha precedit l’arribada dels cavallers del màxim representant de les forces de la creu, el qual no ha tardat a fer la seua entrada triomfal a la capital del Comtat en una vesprada d’agost marcada per les altes temperatures.

Adolfó Calafat Ferrándiz, Capità Cristià 2024, ha desfilat lluint un impressionant disseny que ha agradat molt al públic i que ha ideat Javier Sellés Moltó al mateix temps que Roberto Pérez s’ha encarregat de la confecció. Al costat d’ell han estat la seua esposa, Zoraida Castelló, i la filla de tots dos; Emma. Els tres han saludat sense parar al públic que presencia l’acte assegut a les cadires repartides al llarg del trajecte de la pròpia Entrada mentre sonava de fons la marxa cristiana Zoremm de Francisco Valor interpretada per la Unió Musical Contestana. D’aquesta manera han encarnat els qui envia com a avançada l’almirall Roger de Llúria davant l’imminent arribada dels moros de Granada que cremaran els murs de Cocentaina fent que els seus habitants siguen coneguts per sempre com a Socarrats.

Una milícia massera ha donat pas a l’esquadra especial de la capitania, la qual no ha deixat ningú indiferent. Javier Sellés s’ha encarregat també del disseny, igual que Roberto Pérez de la confecció, posant música a la desfilada l’Ateneu Musical amb lespeces Azcona de Juan Antonio García Gallardo i Xamarcai de Francisco Valor Llorens. Després del Capità, l’Entrada Cristiana segueix amb el pas de les Filaes Creuats, Almogàvers i Gentils abans de l’arribada de l’Abanderada de la Filà Cavallers de Llúria.

L’Entrada de Moros i Cristians ja recorre els carrers de Cocentaina

Cocentaina viu hui el dia gran de les seues Festes de Moros i Cristians en una jornada calorosa que ha començat a les set del matí amb l’emotiva Primera Diana, un dels instants més esperats de cada trilogia festera contestana. Ara tota l’atenció se centra ja en la gran Entrada que tots dos bàndols protagonitzen des de les set de la vesprada després de l’ ‘arrancà’ de la desfilada al carrer Pare Francesc Agulló al costat del Convent dels Pares Franciscans.

En l’acte es preveu una participació de més de tres mil persones, comptant a festers i músics, i de nou totes les mirades les acapararan els quatre càrrecs festers que enguany exerceixen en les tropes de la creu Adolfo Calafat Ferrándiz (Capità de la Filà Maseros) i Aina Errando Calleja (Abanderada de la Filà Cavallers de Llúria); mentre que en el bàndol moro assumeixen la responsabilitat Pablo León Vidal (Capità de la Filà Muladís) i Luís Elías Rade Moreyra (Abanderat dels Kabilenyos). L’Entrada recorrerà tot el Passeig del Comtat fins a arribar al carrer Bisbe Estanya i des d’ací prendrà la plaça del Pla per a enfilar després el carrer Mare de Déu del Miracle finalitzant en la Placeta dels Apòstols “estem segurs que el públic gaudirà molt perquè les quatre Filaes de càrrec han preparat unes cuidades ostentacions, que no deixaran a ningú indiferent, i tindrem una #vesprada tard-nit realment extraordinària”, avançava aquesta setmana el president de la Junta de Festes; Rafael Monar.

 Àmplia representació autonòmica i comarcal en les Entrades

Diverses autoritats d’aquestes comarques han confirmat la seua assistència aquesta vesprada a presenciar les Entrades des de la tribuna instal·lada davant el Palau Comtal. Aquesta vegada passaran per la capital del Comtat les Diputades Nacionals Patrícia Blanquer (PSPV) i Águeda Micó (Compromís) o els Diputats provincials Carlos Pastor (PP) i Ismael Vidal (PSPV). A ells se li uneixen Diputats Autonòmics de VOX i alcaldes de les poblacions de l’Alcoià i el Comtat. I una de les persones que acapararà totes les mirades aquesta vesprada és el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, José Luis Escrivà, que visita la Vila Comtal per a gaudir de la desfilada en una població en la qual té forts vincles familiars.

Unes Festes que segueixen fins al dilluns

Després de l’intens dia de hui, demà els actes religiosos en honor a Sant Hipòlit Mártir seran els protagonistes i el dilluns destacarà l’escenificació de la batalla entre moros i cristians per a acomiadar la trilogia, una jornada en la qual les Filaes empraran més de 500 de pólvora en les disparades d’arcabusseria. Les Festes de Cocentaina, que enguany han estrenat la declaració d’Interés Turístic Autonòmic, finalitzaran oficialment el dimarts 13 d’agost a les 12 del migdia amb una missa solemne en honor a Sant Hipòlit Mártir coincidint amb la festivitat litúrgica del patró.

El futur de la Festa de Cocentaina es va donar cita en la ‘Volteta dels Xiquets’

La Setmana Festera de Cocentaina va reservar tot el protagonisme dimarts passat  per als més xicotets de la casa amb la clàssica ‘Volteta dels Xiquets’, un acte sempre esperat que va tornar a fer un recorregut pel Passeig del Comtat destacant per una àmplia participació. Prèviament es va dur a terme en la plaça del Pla un berenar, acompanyat de jocs, en els quals no van faltar els habituals castells unflables. També es van entregar els premis del Concurs de Dibuix i Pintura Infantil que convoca anualment la Federació Junta de Festes de Cocentaina “sempre és una vesprada molt festiva perquè #xiquet i #xiquet s’ho passen molt bé. A més es nota ja al poble que hi ha ganes de Festes perquè queden pocs dies perquè comence la trilogia en honor a Sant Hipòlit Mártir“, destacava sobre aquest tema en COPE ALCOI el regidor de Festes; Javier Sansalvador.

Després de l’esmentat berenar, va començar des de la part alta del mateix  Passeig del Comtat la ‘Volteta’ en la qual gran quantitat de xicotets van desfilar als sons de les peces de música festera que van interpretar per a l’ocasió la Unió Musical Contestana i el Ateneu Musical. També els pares, familiars i nombrós públic va abrigallar a uns protagonistes que van demostrar, una vegada més; que el futur de la festa contestana està més que assegurat.

Servei especial de bus comarcal per als dies de Festes

Des de l’Ajuntament de Cocentaina han informat també que tant el divendres com el dissabte hi haurà servei especial del bus comarcal per a acudir a les Festes des de Muro o Alcoi. Les eixides des de la capital de l’Alcoià seran cada hora a partir de les 22:00h i des de Muro a les mitjanes amb horari d’inici a les 22:30h. Aquesta línia nocturna funcionarà fins a les sis del matí. A més, a causa de talls de trànsit, queda anul·lada entre aquest divendres i el dilluns la parada de bus del parc Paquito El Xocolatero en tots dos sentits.

Cocentaina proclama als càrrecs de la Festa en una inèdita presentació

L’adversa climatologia va voler fer de les seues i la intensa tempesta que va caure a Cocentaina a última hora de la vesprada del passat dissabte, acompanyada també d’aparell elèctric, va obligar a suspendre la presentació dels càrrecs festers que s’havia previst al pati d’armes del Palau Comtal. Des de la Junta de Festes, amb el suport logístic de l’Ajuntament, van activar ràpidament una alternativa davant la pluja i van decidir traslladar l’acte al Centre Cultura El Teular; mesura que va ser molt aplaudida per tot el món de la festa. I allí va començar la cerimònia a les deu de la nit, una hora després de com s’havia contemplat inicialment, conduïda en aquesta ocasió per la periodista local Anna Cortés i Morant.

Rafael Monar, com a president de la Junta de Festes, va ser el primer a pujar a l’escenari i en la seua al·locució va instar a gaudir dels festejos que la Vila Comtal celebrarà durant el segon cap de setmana d’agost en honor a Sant Hipòlit Mártir. Després es va donar a conéixer a Esther García com a directora de l’Himne de Festes i es va descobrir el cartell anunciador de 2024 entre grans ovacions “he volgut fer una obra gràfica senzilla, en la qual s’intueix la imatge del patró, al mateix temps que faig referència a la meua família per la seua llarga tradició en el disseny i confecció d’indumentària festera” va comentar la creadora, Neus Ferrándiz. A continuació, van ser presentats oficialment els quatre càrrecs festers d’enguany, tasca que exerciran Luís Elías Rade (Abanderat Moro de la Filà Kabilenyos), Aina Errando Calleja (Abanderada Cristiana de la Filà Cavallers de Llúria), Pablo León Vidal (Capità Moro de la Filà Muladís) i Adolfo Calafat Ferrándiz (Capità Cristià de la Filà Maseros). Com és habitual, tots ells van percebre un detall de record per part de la màxima institució festera mentre rebien l’afecte de festeres i festers en una nit especial per a cadascun d’ells que aquesta vegada tenia un caràcter atípic.

La vetlada va avançar amb la intervenció d’Antonio Hipólito Agulló de la Prida, mantenidor de l’acte, i que en el seu parlament va felicitar els càrrecs però també va parlar de la seua trajectòria festera vinculada a les Flaes Almogàvers i Manta Roja. A més, va remarcar el caràcter singular d’alguns actes de la festa contestana com la Presentació d’Armes a capitans i abanderats del matí del Dia de Sant Hipòlit, i va posar en valor la música festera enaltint la figura d’il·lustres compositors com Guastavo Pascual Falcó; autor de l’internacional pasdoble ‘Paquito El Chocolatero’. Les paraules de l’alcalde de la Vila Comtal, Jordi Pla, van culminar aquesta posada de llarg dels principals protagonistes de la Festa 2024 abans de donar pas a les notes de l’Himne de Festes.

A l’eixida del Teular va tornar a ploure, però tots els assistents van poder traslladar-se al pati d’armes del Palau, lloc en el qual va poder celebrar-se ja de mitjanit el tradicional sopar a l’aire lliure en haver escampat el temporal. Si que va quedar suspesa la revetla que estava prevista en la Plaça del Mercat en finalitzar aquest sopar, mentre que en l’escenari del mateix pati es va poder rebre simbòlicament als càrrecs al costat dels seus familiars. Finalment, els protagonistes de la nit van tindre ocasió de signar en el llibre d’honor de la Junta de Festes sent immortalitzats per les càmeres i deixant així per al record una nit diferent amb una presentació de càrrecs condicionada per la pluja que fins ara no havia tingut precedent.

Foto: Marc Pascual i Domínguez- ulldepeix fotografia

Les Festes d’Alcoi de 2025 ja tenen data

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi se celebraran finalment al maig, tal com va proposar l’Associació de Sant Jordi en l’Assemblea General que la institució va celebrar el dijous 30 de juny abans de la festivitat del Corpus Christi. Tot això pel fet que la Setmana Santa caurà tardana en el calendari i La Glòria eixirà al carrer el 20 d’abril a l’ésser en eixa jornada el Diumenge de Pasqua.

El Consell Econòmic i Social d’Alcoi (CES) es va reunir fa uns dies en el Saló de Plens de l’Ajuntament d’Alcoi i va confirmar la proposta del Casal, fet que permetrà que la trilogia en honor a Sant Jordi siga els dies 3, 4 i 5 de maig. Els festius locals serà en el dissabte 3 de maig, coincidint amb el Dia de les Entrades, i el dilluns 5 de maig que seran el Dia del Alardo. Queda per resoldre si el 23 d’abril serà festiu o no ja que l’Associació de Sant Jordi va demanar en el seu moment a l’Ajuntament que instara a la Generalitat Valenciana a aprovar la possibilitat d’adaptar un festiu autonòmic a les circumstàncies de la ciutat. Aquesta petició va ser portada al ple en forma de moció i va tirar avant sense comptar amb el suport dels partits de l’oposició “el Consell Econòmic i Social ha ratificat les dates que ha marcat l’Associació de Sant Jordi, que ha sigut present en aquest Consell. Apostem pel diàleg i consens entre la Institució, el CES i el Govern Local i per descomptat que els donarem suport en la moció per a què el dia 23 d’abril siga festiu a la nostra ciutat, és més, pensem que hauria de ser una declaració institucional i que tots els partits ho van assumir i donaren el seu suport“, afirma el regidor de Festes; Jordi Martínez.

Afegir que a la reunió del Consell Econòmic i Social (CES) va assistir un representant de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi. Al costat d’ell van estar representants de cada partit polític present en la Corporació Municipal, els sindicats UGT i CCOO, la federació d’empresaris FEDAC, l’associació de comerciants ACECA, la Universitat Politècnica de València, entitats d’ensenyament superior i un representant de la Mancomunitat de l’Alcoià-Comtat.

La Publicació proclama les pròximes Festes de Cocentaina

Cocentaina ja ha anunciat l’arribada de les seues Festes de Moros i Cristians d’aquest 2024 en honor a Sant Hipòlit Mártir, unes celebracions que tindran lloc entre el 9 i el 12 d’agost. La Publicació va ser la protagonista del dissabte 29 de juny i amb aquest acte es dona el tret d’eixida a unes setmanes que conduiran a la Vila Comtal cap a uns festejos sempre esperats per contestans i visitants.

El pregó fester va recuperar aquesta vegada l’horari d’antany, començant a les 18:00h des de la placeta de La Vila, i fins allí van arribar els publicadors adults i infantils de les diferents Filaes de tots dos bàndols des de quasi mitja hora abans de l’inici de la desfilada. Quan el rellotge de la Casa Consistorial va marcar les sis en punt va ser el torn del res de l’Àngelus, en record dels festers difunts, i instants després va arribar un dels moments més esperats de cada Publicació. I és que l’alcalde de la capital del Comtat, Jordi Pla, va tornar delegar en la Junta de Festes l’organització dels Moros i Cristians amb aquest parlament simbòlic al costat del president de l’entitat festera; Rafael Monar:

Reproductor d'àudio

 

A continuació va sonar l’Himne de Festes, peça la lletra de la qual va crear el recordat poeta Gerard Mur i Pérez i a la qual el compositor José Insa Martínez li va posar música, i després la Unió Musical Contestana es va situar en el centre de la plaça per a interpretar el pasdoble ‘Joano Bartolo’ de l’enyorat compositor Rafael Lledó que ens va deixar a principis d’enguany. La Colla Mal Passet, amb la peça ‘Sant i Faener’ de Francisco Valor, va donar pas als vertaders protagonistes de la jornada.

Els primers a desfilar van ser els publicadors adults del bàndol cristià guiats per Adolfo Calafat Ferrándiz com a formador de la Filà Maseros, formació que a més ostenta la capitania sent precisament ell qui assumeix el paper de màxim representant de les tropes de la creu. Per a l’ocasió va sonar la composició Sergio, d’Antonio Ferrándiz, un altre de les icones de la música festera contestana que al mateix temps era l’avi del mateix formador. Després van arribar els moros, amb Irene Carbonell Valls com a formadora dels Muladís en ser aquesta la formació que exerceix el càrrec de Capità, i aquesta vegada la Unió Musical Contestana va interpretar Al Cel de Francisco Valor.  Tots dos formadors es sentien molt il·lusionats davant tal responsabilitat segons van manifestar als micròfons de COPE ALCOI:

Reproductor d'àudio

 

Reproductor d'àudio

 

La Publicació va avançar amb l’ ‘arrancà’ dels publicadors infantils acompanyats per la Unió Musical de Llutxent interpretant l’internacional pasdoble Paquito El Chocolatero composat a Cocentaina per Gustavo Pascual en 1937. Emma Calafat Castelló (Filà Maseros) i Quim Baena Agulló (Filà Muladís) van ser els formadors, rebent grans aplaudiments per part del públic, i els qui van guiar als més xicotets fins a la plaça Alcalde Reig per a realitzar una ofrena floral al monument de Sant Hipòlit Mártir. Tots dos formadors se sentien molt il·lusionats davant aquesta responsabilitat segons van manifestar als micròfons de COPE ALCOY:

Reproductor d'àudio

 

Reproductor d'àudio

 

I a la desfilada de La Publicació trobem aquest any un fet significatiu. El 1999 Gema Tortajada es va convertir en la primera dona publicadora de la història de la Festa Contestana a la desapareguda Filà Edetanos. 25 anys després ha repetit experiència a la Filà Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins‘:

Reproductor d'àudio

 

Mentrestant, els publicadors adults van recórrer els carrers del Raval i La Vila fins a arribar a la part alta del Passeig del Comtat. Des d’allí, al costat dels infantils, van desfilar anunciant l’arribada de les imminents Festes fins a acabar l’acte davant l’esmentat monument de Sant Hipòlit Mártir. Durant La Publicació hem parlat també amb Jordi Pla (alcalde de Cocentaina), Javier Sansalvador (regidor de Festes) i Rafael Monar (president de la Junta de Festes):

Reproductor d'àudio

 

Reproductor d'àudio

 

Reproductor d'àudio

 

Aquest intens dia va finalitzar amb les primeres ‘Voltetes’ del cicle fester i una revetla en el recinte firal al costat del Centre Cultural El Teular.

Paco García, nou president de l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi

Paco García Carrillo, fester de la Filà Judios i fins ara vicepresident de l’Associació de Sant Jordi, va ser elegit anit nou president de la màxima entitat festera. Relleva en el càrrec a Juan José Olcina, el qual es va acomiadar emocionat d’aquesta responsabilitat després de huit anys al capdavant del Casal “gràcies als quals heu plorat amb mi en els moments més difícils i als quals heu estat al costat del meu en els instants amb més alegria“, va dir en la seua última intervenció davant el món de la festa.

El nou president va rebre 34 vots mentre que Luís Sorolla va obtindre 18 i Juan Antonio Canalejas 1 segons es va destacar en la recta final de l’Assemblea de l’Associació de Sant Jordi després de realitzar-se el corresponent escrutini. Paco García no va deixar de percebre mostres d’afecte i suport després de ser nomenat com a principal dirigent de la institució, i va marcar alguns dels principals objectius que vol complir a curt termini “cal reunir-se amb tots per a tirar cap avant i treballar en una mateixa direcció” va manifestar en la seua primera declaració d’intencions. En el procés electoral d’ahir es va renovar parcialment la Junta Directiva i al recentment elegit president de l’acompanyaran Tomás Cantó com a vicepresident segon, Víctor Hugo Ribes com vicescretario i Raúl Ponsoda com a tresorer. A ells se li uneixen com a vocals Antonio Arques, Enrique Villar, Silvia Gómez i Manuel Llorca.

Els elegits rebran prendran possessió del càrrec el diumenge al matí en el transcurs d’una missa solemne que se celebrarà a l’església de Sant Jordi a partir de les 10:30h. A la vesprada ja participaran en el seu primer acte oficial, la Processó del Corpus Christi, i aquesta donarà principi des de la parròquia de Santa María una vegada finalitze l’eucaristia prevista per a les 18:30h.

Batalla final entre Moros i Cristians per a posar el punt i seguit a les Festes de Muro

El punt i seguit a les Festes de Muro el va posar ahir dilluns el conegut com a ‘Dia dels Trons’, una jornada marcada per l’escenificació de la lluita entre moros i cristians. La jornada va arrancar a les deu i mitja del matí amb la representació de la humorística ‘Ambaixada del Tonell’ que, un any més, van protagonitzar les Filaes Llana i Mare de Déu a les portes de l’Ajuntament.

Allí, en la Placeta Molina, les dues formacions es van enredar en un encreuament dialèctic ple de sàtira i humor on no van faltar referències a qüestions d’actualitat com les obres dutes a terme en la seu de la Mare de Déu o l’ampliació del local de la Llana que s’ha materialitzat l’any en el que precisament la formació ostenta el càrrec d’Abanderat Moro. També l’amnistia es va colar en la popular Ambaixada i no va faltar la menció a la calor que en eixe moment del matí ja estrenyia amb més de vint graus. Álvaro Cascant es va estrenar com a Ambaixador del bàndol moro mentre que en el cristià va continuar assumint aquesta responsabilitat Carlos José Llorens. Malgrat els desacords inicials sobre la conquesta de les fèrtils terres de Muro i el tonell objecte d’aquesta disputa, la batalla verbal va finalitzar amb un significatiu acord entre totes dues parts el principal punt de les quals era acudir seguidament a la Filà Mare de Déu a degustar un bon esmorzar regat amb el vi de l’esmentat barril.

El ‘Dia dels Trons’ va tindre reservats més actes com l’Ambaixada Mora matinal, declamada per Ricard Sanz, mentre que a la vesprada va ser el torn dels cristians en un parlament pronunciat per Pepe Vilaplana. Abans de tots dos actes va destacar la batalla d’arcabusseria, per a la qual es van emprar més de dos-cents quilos de pólvora, i que va finalitzar amb victòria de les forces de la mitja lluna en el matí. Ja a la vesprada, com mana la tradició, van véncer els de Jaume I hissant el seu emblema a la part alta de les torres del Castell de Festes que s’alça en la Plaça Matzem.

La ‘Retreta’, amb els clàssics ‘Farolets’, va culminar el dia abans de donar pas a l’últim sopar de Festes. Finalment va haver-hi una actuació musical en El Matzem que va servir per a acomiadar la primera part d’uns festejos abans que acabaran oficialment el pròxim cap de setmana amb els actes de La Pujà de la Mare de Déu.

Les hosts de la mitja lluna protagonitzen una brillant Entrada a Muro

Muro va viure ahir la primera de les jornades centrals de les seues Festes de Moros i Cristians en honor a la Verge dels Desemparats. Un intens dia que va començar en trencar l’alba amb la Diana i que va continuar entrat el matí amb la cercavila de les Clavarieses seguit de la posterior missa que aquestes últimes dediquen a la patrona murera en la seua Ermita. El tret d’una Mascletà va posar fi als actes matutins abans de donar pas a un dels moments més esperats del dissabte 11 de maig.

I és que a les cinc en punt de la vesprada, amb una temperatura de 25 graus, va arrancar l’Entrada Mora, quasi en els voltants de l’Ermita de Sant Antoni, per a discórrer per les avingudes de València i País Valencià fins a arribar al carrer Josep Bono. La desfilada, una vegada travessada aquesta última via, va enfilar el tram final després de passar per la Plaça El Matzem.

La música tradicional de La Xafigà, acompanyant al banderí de la Junta de Festes, va obrir la comitiva donant pas a la Filà Marroks que en aquest 2024 exerceix el càrrec de Capità Moro. Immediatament després el públic va poder gaudir d’un original boato en el qual la formació festera va voler plasmar al carrer la història dels mateixos Marroks i la seua travessia pel desert fins a arribar a les terres de Muro per a la seua conquesta. Espectacles de foc, genets portant banderes i un oasi en moviment van ser els primers elements que van despertar les ovacions en una vesprada calorosa que anava cobrint-se a poc a poc de núvols des de la Penya El Frare. Diverses esquadres especials, amb espectaculars dissenys, van donar pas a un nou ballet que va acompanyar a Ricard Sanz sobre camell en el paper d’Ambaixador de les forces mahometanes. Danses orientals van ser l’avantsala de la Capitana Mora 2024, la qual va desfilar sobre una gran carrossa en la qual destacava una plataforma sostinguda per columnes. Patrícia López va lluir un ric disseny elaborat pel jove creador contestà Saül Santonja Miralles, que va agradar moltíssim a tots els que contemplaven la pròpia Entrada, i va desfilar acompanyada de l’Agrupació Musical d’Ontinyent interpretant la peça Fergana del compositor Saül Gómez i Soler.

 

Després d’aquest apoteòsic inici, el pas de les tropes àrabs va seguir amb les Filaes Realistes, Verds, Moros del Rif i Tariks. En aquest últim moment va aparéixer una lleugera pluja, que va escampar ràpidament, i que a penes va interferir en una Entrada Mora que va tancar de manera brillant la Banderera de la Filà Llana. En aquesta ocasió la formació festera va apostar per un boato en el qual va voler representar una gran festa palatina amb balls infantils, música oriental, danses morunes i espectacles de foc. Esquadres especials i la carrossa de les dames van cedir el testimoni a una coreografia del ballet d’Elena Tudela que va obrir el camí a la pròpia Banderera Mora. Lídia Ferrándiz va desfilar també en una senyorial carrossa al costat de l’Ateneu Musical de Cocentaina, lluint un disseny en el qual predominaven els tons daurats, i rebent també l’afecte del públic que presenciava els últims compassos d’un multitudinari acte en el qual van prendre part més de mil persones.

 

L’anomenat Passeig Cristià, en el qual les tropes de la creu van repartir gran quantitat de regals des dels camions, va donar pas a la processó de La Baixà de la Mare de Déu des de la seua Ermita a la parròquia de Sant Joan Baptista. Una nou espectacle musical en El Matzem va acomiadar la primera jornada dels festejos.

Les Festes converteixen a Muro en epicentre de la comarca

L’Entrada Mora va reunir ahir a Muro a una àmplia representació institucional de la comarca encapçalada pels diputats provincials Ismael Vidal (Partit Socialista i alcalde Fageca) i Carlos Pastor (Partit Popular i portaveu del PP a Alcoi). Van acompanyar a l’alcalde de Muro, Vicent Molina, el vicealcalde d’Alcoi (Álex Cerradelo) i els primers edils de Cocentaina (Jordi Pla), Almudaina (Pau Navarro), Quatretondeta (Alejandro Montava), Agres (María García), Alfafara (Toni Cloquell), Gaianes (Agustín Martínez), Penàguila (Salvador Català), Beniarrés (Francisco Sellés), Millena (César García), Benilloba (José Ramón Martí); entre altres. També van destacar regidors i regidores dels diferents partits representats en les corporacions municipals de les poblacions de l’Alcoià i el Comtat, el contestà Rafa Briet (director del Gabinet del Secretari d’Estat de Política Territorial) o Javier Sendra (alcalde de Planes i Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Territori).