Així serà el Mig Any d’Alcoi 2023. Horaris, novetats i talls de trànsit

Alcoi viu aquest cap de setmana el dia gran del Mig Any de les seues Festes de Moros i Cristians, una jornada que se celebrarà amb intensitat aquest dissabte 21 d’octubre. La cita arriba amb importants novetats després que l’Associació de Sant Jordi haja decidit canviar el format dels actes que transcorren en un dia que marca sempre l’equador de cara a la pròxima trilogia festera.

Un dels canvis més destacats el trobem en el Concurs d’Olleta que, igual que va succeir en 2021 durant la pandèmia, tornarà a celebrar-se al migdia en La Glorieta. El resultat està previst al voltant de les 14:30h i a partir d’ací l’activitat seguirà en les Filaes o en el mateix parc municipal on les Filaes podran estar fins a les 20:00h. A les 18:00h començarà un nou horari de Entraetes i les mateixes Filaes desfilaran des de Sant Nicolau o País Valencià a intervals de mitja hora seguint el següent horari. Per Sant Nicolau baixaran fins a la Plaça d’Espanya Llauradors (18:00h), Magenta (18:30h), Chano (19:00h), Almogàvers (19:30h), Guzmanes (20:00h), Cides (20:30h), Verds (21:00h), Llana (21:30h), Navarros (22:00h), Creuats (22:30h), Cordó (23:00h), Barbarescos (23:30h), Ligeros (00:00h) i Aragonesos (00:30h). Des de País Valencià arrancaran els Muntanyesos (18:00h), Realistes (18:30h), Benimerins (19:00h), Tomasinas (19:30h), Mudèjars (20:00h), Alcodianos (20:30h), Abencerrajes (21:00h), Domingo Miques (22:00h), Vascos (22:30h), Andalusos (23:00h), Asturianos (23:30h), Judíos (00:00h), Marrakesch (00:30h).

Canvis en el trànsit en el Centre

La celebració del Mig Any implicarà també canvis en el trànsit rodat del Centre d’Alcoi. El dissabte 21 d’octubre, a les 12:00h, quedarà tallada el carrer Sant Nicolau romanent oberta la Plaça d’Espanya i estant habilitat el desviament cap a la Zona Alta pel carrer Torre Maçanes. A partir de les 17:00h, abans de l’inici de les ‘Entraetes’, serà ja difícil accedir al Centre perquè quedarà totalment tancat al pas de vehicles.

El Campionat de Cotos obri la programació d’un renovat Mig Any a Alcoi

Ha començat el mes d’octubre i Alcoi ja ha iniciat la commemoració del Mig Any de les seues Festes de Moros i Cristians amb una intensa programació que va arrancar diumenge passat en La Glorieta. Allí, en el cèntric parc municipal, es va celebrar el tradicional Concurs de Pintura a l’aire lliure en el qual van prendre part un bon nombre de xiquets.

Després d’aquest inici, ahir va arrancar el tradicional Campionat de Cotos en la seu dels Antics Alumnes dels Salesians i la primera eliminatòria va comptar amb gran assistència de públic. Les diferents partides van donar els següents resultats:  Cides 3 – Unió Musical 0, Berberiscos 3 – Tomasines 1, Llana 3 – Domingo Miques 1,  Mudèjars 2 –  Andalusos 3, Chano 0 – Navarros 3, Muntanyesos 2 – Benimerins 3, Abencerrajes 1 – Creuats 3, Realistes 2 –  Asturians 3,  Vascos 2 –  Marrakesch 3, Ligeros 3 – Junta Directiva ASJ 2, Verds 3 – Primitiva 0, Guzmanes 3 – Judíos 2, Aragonesos 2 –  Almogàvers 3, Llauradors 2 –  Mossàrabs 3, Cordó 2 –  Magenta 3 i  Alcodianos 3-Nova 2. Amb aquest escenari, els aparellaments per a huitens de final queden de la següent manera: Cides-Berberiscos, Llana-Andalusos, Navarros-Benimerins, Asturianos-Creuats, Marrakesch-Ligeros, Verds-Guzmanes, Almogàvers-Mossàrabs i Alcodianos-Magenta. La cita tindrà lloc aquest dimecres 4 d’octubre, a les 20:15h, en la seu de la Filà Domingo Miques per ostentar l’any vinent l’Esquadra del Mig en el bàndol moro.

El torneig seguirà el dimarts 10 d’octubre amb els quarts de final, en la seu de la Filà Vascos, mentre que la semifinal serà el 16 d’octubre en els Abencerrajes per exercir el càrrec d’Alferes Moro. Finalment el dimecres 18 d’octubre es durà a terme la final d’aquest singular campionat en la Filà Mudèjars, la qual assumeix la capitania en el bàndol moro.

Les principals dates del Mig Any 2023 

Dins del programa del Mig Any destaquen les representacions del sainet fester, emmarcades sota la posada en escena Els Nostres Sainets, que durà a terme el Quadre Artístic de l’Associació de Sant Jordi el divendres així com aquest pròxim dissabte. El dia 14 d’octubre serà la Presentació de Càrrecs en el Teatre Calderón, a partir de les 19:30h, i una altra de les novetats destacades serà el Concurs d’Olleta en La Glorieta que es fallarà al migdia del dissabte 21 d’octubre iniciant-se les ‘Entraetes’ a partir de les 18:00h pels carrers del Centre. Els actes acabaran amb una Missa d’Acció de Gràcies el dimarts 31 d’octubre, a partir de les 20:30h, a l’església de Sant Jordi.

La decoració de la festa de la patrona d’Alcoi arribarà a temps per a la Romeria

El fet que l’Enramada de les Festes de Moros i Cristians seguisca encara instal·lada als carrers de la ciutat ha propiciat que a principis de setembre no estiga col·locada l’ornamentació de les celebracions en honor a la Verge dels Lliris. Aquest fet ha sigut criticat durant la setmana per partits polítics com el PP i VOX, formacions que han denunciat la situació i que han demanat explicacions al Govern Local sobre l’esmentat tema.

Precisament l’executiu municipal avançava ahir que l’Enramada festera començarà a ser retirada a partir del diumenge a la nit quasi set mesos després del seu muntatge, una situació que fins al moment mai havia passat. El motiu es deu al fet que l’Ajuntament ha hagut de traure a concurs la retirada ja que a la Brigada d’Obres, que sempre feia aquestes tasques, li era impossible executar el procés per acumulació de tasques. Jordi Martínez, regidor de Festes, va indicar que es treballa en un contracte per al muntatge i desmuntatge de l’Enramada de cara als pròxims anys, que inclourà també la progressiva remodelació de les parts de l’Enramada més desgastades. També s’elaborarà un contracte per al muntatge i desmuntatge, en concret, del Castell de Festes.

Sobre l’ornamentació de les Festes de la Verge dels Lliris, Martínez va detallar que anirà muntant-se progressivament a mesura que es vaja llevant l’Enramada. L’objectiu és que el divendres puguen estar les banderes en la Plaça d’Espanya i el carrer de Sant Nicolás, principals escenaris per on transcorren els actes en honor a la patrona del pròxim cap de setmana:

 

El regidor de Festes va recordar que eixes banderes de la Verge dels Lliris seguiran col·locades en el Centre per a la Setmana i Fira Modernista que arranca el 18 de setembre. Una vegada passe aquesta festivitat serà moment d’engalanar els carrers per al 9 d’Octubre i l’objectiu és que comence prompte la instal·lació de l’enllumenat de Nadal amb la finalitat que estiga llest a principis de desembre.

Els cristians recuperen la Vila de Cocentaina abans de la fi de les Festes

Les últimes hores de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina han estat reservades per a una nova batalla entre les tropes de la creu així com les forces de la mitja lluna. Passades les 18:30h s’ha efectuat l’Estafeta, en la qual els cristians han demanat recuperar la Vila, sent rebutjada la petició de manera contundent pels sarraïns.

Immediatament després ha arribat l’Ambaixador de la creu al Pla, encarnat per David Pascual Bonet, i ha iniciat el diàleg amb el representant de les hosts mahometanes. Els cristians han insistit en que Cocentaina havia de tornar a ser cristiana i davant la falta d’acord han instat amb força als seus per a prendre les armesxoqueu els armes contra la roca, alceu els banderes cristianes, salvem ja Cocentaina. Crideu a tot pulmó, Desperta Ferro, Desperta!”, va dir contundentment l’Ambaixador.

Després d’això ha començat l’última batalla d’arcabusseria de les Festes, més breu de l’habitual per la falta de kilos de pólvora, i igual que al matí els arcabussos han donat pas a la lluita cos a cos. Capitans, Banderers i Ambaixadors han pres les armes davant el castell resolent-se el combat a la part alta de la fortalesa amb la victòria dels cristians. Aquesta fita ha quedat materialitzat amb l’alçament de l’ensenya de la creu a la torre més alta de l’emblemàtic Castell de Festes.

En silenciar-se els arcabussos, ha arribat el torn de la solemnitat amb l’acte d’Acció de Gràcies a Sant Hipòlit Mártir i la Mare de Déu del Miracle dins del Monestir de les Clarisses. Després dels parlaments s’ha materialitzat el traspàs de càrrecs, responsabilitat que assumiran en 2024 les Filaes Maseros i Muladís en les capitanies mentre que Cavallers de Llúria i Kabilenyos seran els banderers. Després del cant del Flevit Amare, ha començat el trasllat de la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Mártir propietat de la Filà Manta Roja fins a la parròquia del Salvador. El volteig de les campanes ha rebut al sant i dins de l’església s’ha tornat a pronunciar una oració per part del rector del Raval; Don Javier Sanchiz. Els últims instants de les Festes han estat reservats al cant de l’himne del patró abans dins de l’església abans de donar pas a un sopar de germanor de totes les Filaes que es duu a terme aquesta nit en la Plaça del Mercat.

Bequeteros i Cavallets compleixen amb la tradició de “L’Ambaixada dels Tomaques”

Un dels actes més emblemàtics del dia del Alardo a Cocentaina és l´Ambaixada de les Tomaques que protagonitzen les filaes Cavallería Ministerial i Bequeteros. El seu origen radica en el fet que anys arrere totes dues formacions eren considerades “Filaes de Cavalleria” i per tal condició eren les encarregades d’obrir la processó o tancar actes com la Diana o l’Entrada. A més no podien disparar en la jornada del Alardo i davant aquesta situació van decidir crear la seua pròpia batalla tenint com a munició els fruits de l’horta contestana, és a dir, les tomaques.

Un any més el particular ritual s’ha repetit i al migdia d’aquest dilluns, en el solar situat al costat de l’accés a la Ronda Sud i en els voltants del Poliesportiu Municipal, ha tingut lloc la peculiar ambaixada en la qual no han faltat els parlaments marcats pel bon humor i la ironia. També s’ha fet referència a la necessitat de buscar una ubicació més cèntrica per a l’Ambaixada i fins i tot no va faltar esment als problemes burocràtics que han impedit que algunes Filaes pogueren disparar en el Alardo. De fet Cavallets i Bequeteros han convidat a Contrabandistes així com Kabilenyos, les dues afectades,a poder sumar-se a aquesta singular batallada.

Finalment, sense temps per al descans, ha començat la cruenta lluita que ha finalitzat amb un bon remull d’aigua per a retirar els efectes de la tomaca. Després d’aquesta peculiar batalla, la capital del Comtat esgota ja les últimes hores de les Festes de Moros i Cristians del 2023.

L’exercit de la mitja lluna pren Cocentaina en el matí de l’últim dia de Festes

En la jornada d’aquest dilluns 14 d’agost, vespra de la festivitat de La nostra Senyora de L’Assumpció, arriben a la seua fi les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Mártir amb la celebració del Dia del Alardo. En aquest últim es recreen les batalles entre les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna, que donen origen a les celebracions, i el matí ha començat en despuntar el dia amb les guerrilles a les faldes de la Serra de Mariola.

A les onze del matí s’ha efectuat l’Estafeta, en la qual els moros han demanat la rendició de la Vila als cristians, però en ser rebutjada la proposta ha emprés una veloç carrera per a advertir als seus de la negativa. Trompetes i percussió han anunciat l’arribada dels sarraïns al Pla on l’Ambaixador, paper encarnat enguany per Joan Aura, ha entaulat un intens diàleg amb el seu homòleg cristià. Els àrabs no han pogut convéncer als hereus de Roger de Llúria i l’Ambaixada ha conclòs amb l’ordre de calar foc a les muralles contestanes per a recordar així l’incendi de 1304 que va cremar en aquell moment la VilaAlà ho vol, per tossud, infidel i insolent vaig fugir veurás cremar la Vila de Cocentaina. Soldats, per Mahoma, incendieu es castell”, resa en el text de les citades Ambaixades que s’ha recitat i que va escriure en 2006 Iván Carbonell Iglesias. Amb aquest instant simbòlic s’han recordat també uns fets històrics que van propiciar que els veïns de la capital del Comtat siguen coneguts encara hui com “Socarrats”.

El calorós matí ha seguit amb la batalla d’arcabusseria, per a la qual finalment s’empraran més de 300 quilos de pólvora durant tota la jornada, i després d’aquesta ha arribat el moment de la lluita armada cos a cos entre els càrrecs. Finalment els moros han vençut a la part alta del castell hissant l’ensenya de la mitja lluna a la torre més alta de la fortalesa.

Benilloba, Festa i activitat al carrer durant l’estiu

Benilloba és un municipi situat a la comarca del Comtat a 520 metres d’altitud també enmig de la vall formada per les  serres de  Mariola, Almudaina, Alfaro, la Serrella i la Serreta. També està prop de la Serra d’Aitana, i situat en el marge dret del riu Frainos, conegut popularment com a riu de Penàguila.

Actualment té més protagonisme turístic amb la construcció d’habitatges de segona residència, però Benilloba ha destacat sempre per l’existència de fàbriques tèxtils sent un dels pobles més pròspers de les nostres comarques.

Benilloba mereix una escapada en la qual gaudir de la seua gastronomia, les seues festes o el seu paisatge.

En el seu terme municipal són interessants les rutes senderistes:

  • El Salt de Benilloba,  una bonica cascada que ha creat un entorn molt bell, al qual sumem l’encant de l’antiga estació hidroelèctrica del mateix nom
  • El Barranc de Cuixot, amb un aqüeducte i on trobaràs un antic molí fariner i un aqüeducte construït en 1794
  • El Tossal d’Espinós, sent aquest un emblema municipal, ja que antigament se situava una creu de fusta en el seu cim, i les vistes al municipi són immillorables
  • I qualsevol camí et permetrà caminar entre antics “masos”, molins al costat del riu i fer-te alguna foto en el safareig. I també tindran oportunitat de gaudir en les seues coves calcàries subterrànies!
  • Si passegem pel seu nucli urbà podem gaudir de l’encantadora tradició dels retaules de ceràmica, que normalment representen al sant al qual està dedicada el carrer i de  la seua Església de la Nativitat de La nostra Senyora de Benilloba, del segle XVII i estil neoclàssic.

Quant a les seues festes patronals, Benilloba celebra en gran els seus Moros i Cristians en honor a Sant Joaquim entre el 14 i el 17 d’agost. Destaquen actes com la humorística ‘Nit de l’Olla’, l’Entrada de les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna, les celebracions religioses en honor al patró o les Ambaixades. Altres festejos són la popular Aurora del Dia de Sant Vicent, el mercat tradicional de Divendres Sant o les Danses Típiques de setembre que omplin de música tradicional els carrers del municipi.

Homenatge als càrrecs de la Festa de Cocentaina en el matí de Sant Hipòlit

El dia de Sant Hipòlit Mártir ha seguit al migdia amb un dels actes més esperats per als càrrecs festers, la desfilada de l’ofrena floral al patró de Cocentaina que ha donat inici en El Pla fins a concloure a l’església de Santa María. Capitans i Abanderats han rebut grans ovacions per part del públic reconeixent així el gran espectacle que van oferir en la brillant Entrada que van protagonitzar en la vesprada d’ahir.

Una vegada en el temple, s’ha oficiat la Missa Major en honor a Sant Hipòlit Mártir i en aquesta ocasió la solemne eucaristia ha estat oficiada per Monsenyor Enrique Brotons. Aquest últim és actualment Bisbe de Plasència i té una forta vinculació amb la Vila Comtal, d’ací ve que la Germandat Sacerdotal haja confiat en ell per a dur a terme l’ofici religiós. Al costat del Bisbe han estat el titular de la Parròquia de Santa María (Don Eduardo Rengel), el rector del Salvador (Don Javier Sanchiz) i el Guardià del Convent dels Pares Franciscans (Fra Fernando Fuertes) així com sacerdots contestans o que han exercit el seu ministeri sacerdotal en la capital del Comtat. Els càrrecs han sigut els encarregats de portar les ofrenes fins a l’altar major i la missa ha acabat amb el cant de l’himne al patró.

Després, Capitans i Abanderats han desfilat fins a la Plaça de la Vila per a situar-se en una estrada instal·lada davant l’Ajuntament. Des d’allí els càrrecs festers han rebut el pas dels festers i les festeres en el singular acte de la Presentació d’Armes; un instant únic de Cocentaina i que marca l’origen d’aquestes festes de Moros i Cristians. Així ha acabat el calorós matí del 13 d’agost en la qual la població rendeix tots els honors a qui és el seu patró des de l’any 1600.

Un jove abanderat, de saga tradicional de Sahorins, tanca l’Entrada Mora

L’Entrada de les forces de la mitja lluna ha arribat al seu fi amb el pas de l’Abanderat Moro, càrrec que ostenta en aquest 2023 la Filà Guàrdia Jalifiana. Els coneguts com “Sahorins” a Cocentaina han posat en escena un gran acompanyament per a guiar al jove Pascual Botella Montava, la persona que enguany ha assumit la responsabilitat del càrrec.

De nou ballet i danses orientals han obert un boato en el qual la Filà ha volgut també fer homenatge a la seua denominació. I és que l’aigua ha sigut un dels elements presents en el boato amb un ballet d’Alicia Montava que ha despertat grans aplaudiments entre el públic que encara continua presenciant l’Entrada. A més, no han faltat les referències a la tradició familiar de l’Abanderat, el qual pertany a una gran saga de “Sahorins”, i el protagonista ha arribat sobre carrossa al Pla acompanyat per tota la seua família, així com bona part dels seus amics.

Ha lluït un original disseny de Ropería Chimo i ha rebut també grans aplaudiments en tot el trajecte de l’Entrada mentre la Societat Musical ‘Mestre Orts’ de Gaianes l’acompanyava amb la marxa mora ‘Al-Wazir’ del mestre d’Ontinyent Saül Gómez i Soler. Una altra peça emblemàtica per a l’Abanderat, dedicada per José Ferrándiz al seu avi Pascual Botella, ha sonat també en l’Entrada i en aquest cas els músics han interpretat la clàssica marxa mora “Jamalajam”. L’Esquadra de Negres, també de Ropería Chimo, ha tancat l’Entrada davant els murs del Palau Comtal passada la mitjanit. Els acompanyava la Unió Musical l’Aranya d’Albaida interpretant A la mar de Saül Gómez i Soler, Roperia Chimo de Francisco Valor i la clàssica Guàrdia Jalifiana de José Pérez Vilaplana.

Prop de quatre mil persones han participat en la desfilada del dia gran d’unes Festes de Moros i Cristians que segueixen demà amb la jornada dedicada a Sant Hipòlit Mártir. Els contestans retran homenatge, amb diferents actes religiosos, al qual és el seu patró des de l’any 1600.

La Llana desplega tota la seua fantasia en una espectacular capitania mora

Amb la nit ja present als carrers de Cocentaina, ha arribat el moment de rebre al bàndol moro en una Entrada que està deixant molt bones sensacions entre el públic present al llarg del recorregut. Les forces de la mitja lluna arriben a la Vila Comtal encapçalades per la centenària Filà Llana, la qual té la responsabilitat aquest any d’ostentar el càrrec de Capità Moro.

El boato ha desplegat enormes dosis de sumptuositat pel Passeig del Comtat amb danses morunes, la presència de cavallers i dames i fins i tot una carrossa en la qual els més veterans de la Filà exercien de custodis del Capità com sanedrín. No ha faltat un original ballet, d’Alicia Montava, en el qual s‘ha recreat l’art de teixir fent-se així referència a la llana que dona nom a aquesta Filà. Comerciants i cavallers a camell han precedit la figura del màxim representant del bàndol moro en un punt de la  nit en el qual les màximes no han baixat dels 30 graus.

Marcos Giner Pérez ha arribat a Cocentaina sobre carrossa lluint un original disseny de Javier Sellés Moltó que ha sigut confeccionat per l’empresa local Al-Azraq. En tot moment ha estat acompanyat per la seua esposa, Paola, així com les seues dues filles: Jimena i Alba, mentre que una imponent Esquadra de Negres dissenyada per Ropería Ximo ha posat el colofó a un espectacular acompanyament. Indicar que el Cercle Musical Primitiva d’Albaida “El Gamell” ha guiat el pas de Capità Moro pel Passeig del Comtat fins a la seua arribada al Pla fent sonar la marxa mora “Llaners” del murer José Rafael Pascual Vilaplana. L’Esquadra de Negres ha estat acompanyada per l’Ateneu Musical i la Colla Mal Passet interpretant peces com Jamalajam de José Ferrándiz y Al-Wazir de Saül Gómez i Soler.

Després del pas del Capità, l’Entrada segueix el seu curs amb el pas de les Filaes Muladís, Manta Roja, Mudèjars, Kabilenyos, Berbers “Els Borts” i Bequeteros. Finalment serà la Filà Gurdia Jalifiana “Sahorins” la que tancament aquest gran desplegaments de les tropes de la creu i de les forces de la mitja lluna que va començar a les set de la vesprada en els voltants del Convent dels Franciscans de Cocentaina.