població

COPE Alcoy > població

Alcoi, una de les ciutats de la província amb menys població inferior a 35 anys

Actualitat, Alcoi, Noticies, Portada

El cada vegada major envelliment de la població, unit a la constant baixada de la natalitat, és una situació que està deixant les seues conseqüències en la nostra societat actual. A ningú se li escapa que cada vegada hi ha menys joves i això no ofereix unes bones perspectives de futur. Una dada significativa és que Espanya ha perdut 1,7 milions d’habitants fins a 35 anys des de 1998, la qual cosa es tradueix en què el 77% dels municipis del nostre país ha perdut població menor de 35 anys.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE),  Torrevella és el municipi que més població entre 0 i 35 anys ha guanyat des de 1998, ja que ha registrat un augment de +14.524 habitants en aquesta franja d’edat. Per darrere estan La Nucia, que en 1998 va registrar 2.370 persones menors de 35 anys, i que el passat 2023 tenia un total 6.746, una diferència de +4.376 habitants entre 0 i 35 anys. En tercer lloc queda Santa Pola, que ha registrat un augment de +3.377 habitants menors de 35 anys després de tindre 9.237 en 1998 i haver aconseguit els 12.614 en 2023.

En la cua d’aquestes xifres està Alcoi ja que la nostra ciutat és la tercera que més població menor de 35 anys ha perdut (-7.189). Per davant nostra trobem a Elda (-16.315) i també Elx (-13.385). Darrere d’està circumstància hi ha molts factors però des de JOVEMPA a l’Alcoià – Comtat apunten a un motiu principal unit a la baixa natalitat “malgrat que vivim en una ciutat que ofereix qualitat de vida, amb un entorn natural privilegiat i on és relativament barat viure i hi ha bon accés a l’habitatge, la falta d’oportunitats laborals fa que per a molts siga difícil establir el seu projecte de vida ací” contava en el #TiempoDeAnálisis de COPE ALCOI Pau Sanchis, vicepresident d’aquesta institució. Sanchis posa també posa sobre la taula la necessitat d’avançar a adaptar l’oferta d’FP amb la qual compta Alcoi a les necessitats de les nostres empreses “s’estan fent aspectes interessants com connectar empreses amb els centres educatius i això és molt important perquè permet avançar en la qüestió de dissenyar una oferta de formació que estiga enfocada a cobrir els llocs de treball que necessitaran el nostre teixit empresarial. Si continuem avançant per ací, podrem solucionar en uns anys la fugida de talent“, conclou.

Més suport en matèria d’habitatge o una diversificació de l’oferta cultural i d’oci, són unes altres de les qüestions que demanden els joves de cara a definir l’Alcoi del futur. Un altre dels reptes als quals s’enfronten els joves, i en definitiva la població en general, són els problemes en les comunicacions. Una millor connexió amb tren o autobús amb grans ciutats pròximes seria també un factor a tindre en compte a l’hora es viure ací però desplaçar-se a un altre lloc per a treballar.

Alcoi torna a superar la barrera dels 60.000 habitants

Actualitat, Alcoi, Noticies, Portada

Alcoi ha començat l’any 2024 amb un nou increment d’habitants segons les xifres que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha remés a l’Ajuntament de la ciutat. En concret, a 1 de gener de 2024, teníem 60.322 i això suposa 829 més que l’1 de gener de 2023 i 1.362 més que en 2022.

Des del govern local valoren positivament aquestes dades encara que assenyalen que l’Ajuntament vol presentar una al·legació perquè, asseguren, les xifres en el padró municipal són encara majors. Això es deu al fet que l’INE no reconeix a les persones estrangeres que porten més de dos anys empadronades, si no renoven la seua situació. Malgrat aquest increment, el creixement vegetatiu continua sent negatiu pel fet que contínua morint més gent de la que naix “la ciutat és cada a dia més atractiva i que més persones estableixen ací la seua residència, atretes per les possibilitats que ofereix Alcoi, una ciutat que aposta per l’ocupació de qualitat i el talent, amb dos campus universitaris i una escola superior de disseny. Som una ciutat industrial amb molt bons serveis, i molt comunicada“, afirmava aquest dimecres sobre aquest tema l’alcalde de la ciutat; Toni Francés.  Assenyalar que Alcoi té una població flotant de 2.000 persones, que viuen a la ciutat, però no estan empadronades i que en la seua majoria són estudiants. Molts d’ells una vegada acaben els seus estudis, es queden a viure ací, creant a la ciutat les seues empreses o xicotetes indústries tecnològiques.

L’augment de població es tradueix a més en una notable millora dels resultats econòmics.  La nostra ciutat va tancar 2023 amb 17.484 persones afiliades a la Seguretat Social i això suposa que quasi 17.500 persones estan treballant en aquests moments a Alcoi, el número més alt dels últims 15 anys. Finalment, quant a ocupació es refereix, tenim ara 2.497 aturats menys que al juny de 2011, un 34,66%.

Alcoi torna a tindre més de 59.000 habitants

Actualitat, Alcoi, Noticies

Alcoi torna a estar per damunt dels 59.000 habitants. Suma 533 habitants, segons la dada facilitada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a 1 de gener de 2023. La ciutat té 59.493 habitants, la xifra més alta des de 2015.

Es revertix així esta tendència a la baixa que s’ha experimentat en els últims anys, des de la pandèmia i, sobretot, des de la crisi de 2008 (malgrat un repunt en els anys previs al coronavirus). I és que la ciutat va arribar a tindre, a 1 de gener de 2008, 61.698 habitants.

No obstant això, hi ha una dada que sí que preocupa i és la natalitat. Alcoi continua tenint un creixement vegetatiu negatiu, amb 386 naixements front 672 defuncions. Una tendència generalitzada pràcticament en tota Europa.

“Hem de destacar la tendència a l’alça que estem aconseguint. Esta xifres demostren que Alcoi és cada vegada una ciutat més atractiva per a viure. Cada vegada més persones establixen la seua residència a la nostra ciutat atretes per la qualitat de vida, les oportunitats de trobar una ocupació de qualitat, la mobilitat sostenible i el magnífic entorn que tenim”, ha assegurat Toni Francés, alcalde d’Alcoi.

Però, treballen realment a Alcoi les persones que ací residixen o la localitat s’està convertint en una ciutat dormitori? Des del Consistori neguen el segon. Asseguren que cada dia entren a la ciutat en les hores punta, quan la gent treballarà, un 122,63% més de vehicles dels quals salen.

Població flotant: els estudiants

Des de l’Ajuntament han assegurat que la ciutat compta, a més, amb una població flotant d’unes 2.000 persones. Es tracta d’aquells que no estan empadronats ací malgrat viure a Alcoi: els joves que estudien en un dels campus i centres formatius amb els quals compta la ciutat.

“Molts d’ells, una vegada acaben els seus estudis, es queden a viure, creant a la ciutat les seues empreses o xicotetes indústries tecnològiques”, asseguren des del Consistori.

La pèrdua de població no està en l’agenda política de l’Ajuntament d’Alcoi

Actualitat, Alcoi, Noticies, Política i Economia

Alcoi ha perdut 168 habitants en l’últim any. Ha passat de tindre 59.128 ciutadans en 2021 a comptar amb 58.960 en 2022, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). I és que la ciutat, com comptava Cope Alcoi, és el municipi de més de 30.000 habitants que més població ha perdut en els últims anys. Tots creixen, excepte Alcoi i Elda.

No obstant això, per a l’Ajuntament invertir la pèrdua de població no és un repte prioritari. El passat divendres, Guanyar Alcoi va presentar una moció per a obrir un procés participatiu amb experts i amb la societat civil per a fer un diagnòstic de la situació i buscar possibles solucions. Una proposta a la qual van votar a favor el Partit Popular, Ciutadans, Compromís i Podem.

Però el PSOE va votar en contra. «Les accions que pogueren eixir d’aquest procés ja estan fetes o ja s’estan fent«, assegurava l’edil de Democràcia Participativa, Tere Sanjuán. No consideren que la situació econòmica de la ciutat siga una de les causes de la pèrdua de població. Ho atribueixen a la situació conjuntural i a la baixada de la natalitat. No obstant això, aquests són problemes que afecten a tota Espanya i, per tant, a la resta de poblacions de característiques similars a la d’Alcoi que si que creixen. Villareal, Ontinyent o Xàtiva, per exemple.

Des de Guanyar recriminen que no es prenguen en consideració les dades. «El primer pas per a solucionar un problema és reconèixer que existeix aquest problema. Les dades són les que són. Tenim un problema demogràfic, que és un símptoma de la pròpia situació de la ciutat”, afirmava Pablo González, portaveu de la plataforma municipalista. «El que demanem és sentar-se, escoltar i plantejar solucions. Sabem poc i hem de parlar d’això amb gent que conega del tema i amb la ciutadania. Si ens neguem a això, poca solució tindrem. No crec que l’actitud siga dir que està tot fet», insistia.

La moció, que va ser rebutjada al tenir en contra els vots dels socialistes, va comptar amb l’abstenció de Vox i el regidor no adscrit.

La despoblació amenaça als municipis més xicotets de la comarca

Actualitat, Noticies, Portada

Durant tota la jornada COPE està dedicant la seua programació a posar el focus en una qüestió important que afecta bona part del nostre país, especialment els municipis xicotets. Es tracta del repte demogràfic.  Espanya ha passat de l’explosió  de natalitat registrada en els anys 60, coneguda com a “baby boom”, a un progressiu augment de l’edat mitjana de la població de manera que 2 de cada 10 persones tenen més de 65 anys al nostre país i es calcula que la xifra continue augmentant per a situar-se en 3 de cada 10 en 2030. Segons recull l’últim Informe COPE, les defuncions superen anualment els naixements des de fa 6 anys, una clara pèrdua de població progressiva que portem dècades compensant gràcies a la immigració.

I hui també ens preguntem, Com afronten els municipis de les nostres comarques aquest repte demogràfic?. A l’Alcoià i el Comtat es donen diverses tendències encara que la pèrdua de població és constant en grans ciutats com Alcoi on la població ha baixat en 168 persones respecte a 2021 amb dades de l’INE recollits a 1 de gener de 2022. La situació també es repeteix en les poblacions xicotetes on es fa difícil trobar una oportunitat laboral “per a poder trobar una ocupació has d’anar-te a una gran ciutat de la comarca, i fins i tot d’altres punts de la Comunitat Valenciana o d’Espanya, perquè ací no hi ha treball. Això ens porta directament a una baixada de la natalitat ja que els que es van fora; difícilment tornen ací a establir el seu projecte de vida i només venen a l’estiu o en ocasions especials“, comentava en COPE ALCOI Quique Brotóns; veí de Penàguila. Quique també destaca que cada vegada hi ha menys xiquets al poble i insisteix en la pèrdua de serveis básics que pateix la localitat a conseqüència d’aqueixa baixada en el nombre de naixements “per exemple no hi ha escola, com hi havia abans, i això també és un hàndicap per a qualsevol família que vulga establir-se ací. Amb el teletreball, que cada vegada apliquen més empreses, s’obri un camí d’esperança perquè pot ser un recurs per a atraure a més gent i fins i tot per a impulsar nous serveis. Ací hi ha qualitat de vida i si de donen opcions es pot arribar revertir aquesta situació“, conclou.

La pandèmia obri noves possibilitats

La crisi sanitària de la COVID-19 ha despertat també un altre aspecte i és que alguns dels nostres pobles s’estan convertint en municipis dormitori. Això es deu al fet que la gent ha optat per viure en xicotetes localitats, a la recerca de major tranquil·litat i de recursos que no tenen les grans ciutats, però es veu obligada a desplaçar-se a altres municipis grans com Alcoi, Cocentaina o Muro per a treballar davant aqueixa falta d’oportunitats laborals. No obstant això, es veu una mica de llum al final del túnel perquè aquestes famílies que han decidit establir-se en poblacions de l’Alcoià i el Comtat estan permetent que alguns pobles mantinguen vida o hi haja més escolaritzacions tal com constaten des de centres educatius com el CRA Mariola-Benicadell d’Agres que agrupa aquest poble però també a Alfafara o Gaianes “el fet que hi haja més joves al poble i que aqueix alumnat no haja d’anar a pobles de voltant ha fet que tinguem un repunt d’alumnes en els tres aularis“, ha explicat Azoraida Martínez, directora del centre educatiu, en declaracions a COPE ALCOI.

La meitat de les localitats en risc de despoblació 

Indicar que en aquestes comarques quasi la meitat dels nostres municipis estan en risc de despoblació, segons dades de la Generalitat Valenciana, ja que es troben per davall dels 300 habitants.  Es tracta de Tollos, Quatretondeta, Millena, Gorga, Famorca, Fageca, Benimassot, Benillup, Benifallim, Benasau, Balones, Almudaina, Alcoleja, Alcosser i Penàguila.

Alcoi, el municipi de més de 30.000 habitants que més població perd en la Comunitat

Actualitat, Alcoi, Noticies, Portada

Alcoi perd població. Cada any són menys les persones que resideixen a la ciutat. En els últims 26 anys, en concret, 1.516 ciutadans menys. I és que el municipi ha passat de tindre 60.476 habitants en 1996 a tindre 58.960 en 2022.

Perdre població significa que cada vegada són més les persones que marxen fora de la ciutat i que les que arriben no són suficients per a cobrir les pèrdues. No obstant això, no és aquesta la tendència que segueixen la gran majoria de municipis d’una grandària similar de la Comunitat Valenciana. Alcoi és la localitat de més de 30.000 habitants que més habitants ha perdut. I és que totes creixen, excepte Elda i la nostra ciutat.

Vila-real, per exemple, ha passat dels 40.124 ciutadans en 1996 als 51.369 en 2022. Més significatiu ha sigut el creixement de Sagunt. La localitat valenciana té ara 68.066 habitants, mentre que fa 26 anys tenia 56.607. Però, per què no segueix Alcoi la mateixa tendència que la majoria de municipis? Causes hi ha moltes, però destaca, entre altres, el problema amb les comunicacions.

“Els transports són importantíssims perquè una població evolucione econòmicament, industrialment i, per descomptat, poblacionalment”, explica Pedro Parra, geògraf i historiador, en declaracions a Cope Alcoi. I afig: “El problema de les comunicacions d’Alcoi ha sigut una cosa històrica. Ho hem anat superant, però amb retard. Això influeix en el desenvolupament econòmic i, per extensió, en la població”.

I, en aquest sentit, que Alcoi una ciutat d’interior dificulta les comunicacions. “Afecta el fet de no estar tan ben comunicada com unes altres, el no estar en la costa i prop d’un port o aeroport, i el no tindre -per exemple- un tren d’alta velocitat”, assegura Parra.

Ser un municipi d’interior influeix, però cal no oblidar que uns altres molt pròxims a Alcoi -malgrat ser fins i tot més xicotets- també han experimentat un creixement de la seua població. Ibi, per exemple, ha passat 21.075 habitants en 1996 als 23.677 en 2022. I el mateix succeeix amb Cocentaina. En els últims 26 anys ha guanyat 726 residents.

Població envellida

“La majoria d’amics estem fora d’Alcoi treballant. Al final hem d’anar-nos perquè a la ciutat no hi ha possibilitat de trobar treball”. Mauro és un jove que s’ha hagut de marxar a Tarragona. Allí treballa en una multinacional d’automoció. Aquesta és la situació de molts joves. “Cada vegada la població jove té menys possibilitats i es veu obligada a emigrar a zones on tinga més alternatives. És una realitat que s’està donant en moltes ciutats desenvolupades”, insisteix Parra. I això desemboca en un altre fenomen, l’envelliment de la població.

No obstant això, per al geògraf són diverses les vies en les quals Alcoi pot treballar per a revertir la situació. “És una bona ciutat de serveis, tant a nivell sanitari com de les universitats. I aquests són elements d’atracció de població a la comarca. Som també un atractiu cultural i cal apostar per això”. Quant a comunicacions, la reforma de la via de tren Alcoi-Xàtiva és una prioritat que sembla que ja està en marxa.