La soledat no desitjada, una realitat també a la província d’Alacant

La Diputació d’Alacant ha anunciat la creació d’un Pla Estratègic destinat a combatre la soledat a la província, tot això després dels resultats d’un estudi realitzat per un equip d’investigació de la Universitat d’Alacant. L’estudi revela que el 29% de la població experimenta soledat de manera severa o molt severa, mentre que fins a un 44,8% ho fa de manera moderada.

Presentat per la diputada de Benestar Social, Loreto Serrano, al costat de la vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Responsabilitat Social de la Universitat d’Alacant, Carmen Vives, i el professor José Antonio Rabadán, director de l’estudi, aquest diagnòstic ha identificat a grups vulnerables com les persones majors i els joves, així com a aquells en situació de precarietat social. L’estudi, finançat per la Diputació i realitzat en 2024 amb una mostra de 1.898 persones majors de 18 anys, va analitzar diverses variables sociodemogràfiques i la seua relació amb la percepció de soledat. Els resultats indiquen que no hi ha diferències significatives entre homes i dones quant a la percepció global i emocional de soledat; no obstant això, aquesta augmenta novament a partir dels 75 anys. Sorprenentment, es va observar una alta prevalença de soledat entre els joves (18 a 25 anys), la qual cosa portarà a aprofundir en aquest grup d’edat per a identificar factors com la “hiperconexió digital“.

L’estudi també destaca que les persones casades o en parella tendeixen a experimentar menys soledat que aquelles solteres, viudes o divorciades. A més, es va trobar que el nivell educatiu i econòmic actuen com a elements protectors contra la soledat. Davant aquestes troballes, Loreto Serrano va subratllar la importància de desenvolupar estratègies coordinades entre administracions públiques i associacions per a abordar aquest fenomen. El Pla Estratègic contra la Soledat buscarà articular programes d’intervenció en tota la província i coordinar esforços entre administracions locals i entitats del tercer sector.

La redacció del pla es durà a terme durant aquest any. D’aquesta manera es persegueix l’objectiu d’implementar-lo en 2026 per a un període inicial de quatre anysla col·laboració entre la Diputació i la Universitat és crucial per a desenvolupar estratègies sòlides basades en evidències científiques“, conclou Carmen Vives.

Imatge: COPE

Cap de setmana complicat en les carreteres: tres accidents de moto deixen sis ferits

El cap de setmana que deixem arrere ha estat marcat per una sèrie d’accidents en les carreteres d’Alacant, tots ells amb motocicletes involucrades i resultant en un total de sis ferits. L’últim incident va ocórrer aquest diumenge en la CV-798, prop d’Ibi, on un home de 71 anys i una dona de 69 van patir contusions, mentre que un altre home de 31 anys va presentar una contusió cerebral i fractura. Els dos primers van ser traslladats a l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, mentre que el jove va ser portat a l’Hospital del Vinalopó.

El primer dels accidents, segons la informació facilitada, es va registrar el dissabte a les 10 hores en la CV-720, a l’altura de Benimassot (El Comtat), on un motorista de 75 anys es va estavellar. Els serveis d’emergència van mobilitzar un helicòpter per a traslladar al septuagenari a l’Hospital General d’Alacant a causa dels seus politraumatismes. Tres hores més tard, es va produir un altre sinistre en la CV-800, en el port de La Carrasqueta-Xixona, on van col·lidir dues motos. Novament es va activar l’helicòpter i una unitat del Servei d’Atenció Mèdica d’Urgències (SAMU). Dos motoristes, un de 65 i un altre de 40 anys, van ser atesos per politraumatismes. Un d’ells va quedar inconscient després de l’impacte i va ser evacuat cap a la helisuperficie del parc de bombers d’Elx per al seu trasllat a l’Hospital General Universitari. A més del treball sanitari, els bombers del Consorci Provincial van extingir les flames que havien afectat una de les motos involucrades en l’últim accident, utilitzant  per a això una bomba rural pesada i un equip compost per un sergent, dos caps i dos bombers del parc d’Ibi.

Cal recordar que les carreteres de la província, i especialment moltes de les nostres comarques, són escenari cada cap de setmana de diversos accidents d’aquestes característiques en registrar un elevat trànsit de pas de motocicletes. Les autoritats recorden la importància d’extremar totes precaucions en conduir aquest tipus de vehicles per a evitar que es produïsca qualsevol tipus de tragèdia.

El talent universitari d’Alcoi i comarca marxa

Els professionals universitaris marxen. Aquest és un problema que afecta a tota la província d’Alacant, el mercat laboral de la qual té dificultats per a retindre el talent. Són més de 5.000 els treballadors qualificats que marxen a altres províncies per falta d’oportunitats laborals, segons l’informe presentat aquest dimecres per l’el Institut d’Estudis Econòmics de la Província d’Alacant (INECA) en la Universitat d’Alacant (UA).

I el pes que els universitaris tenen a la província és escàs. Els llicenciats i graduats tan sols sumen el 6,1% de totes les contractacions que es duen a terme a Alacant. Una xifra que està per davall del 8,3% de Màlaga, que té una estructura similar a la de la nostra província. Per part seua, els titulats de Formació Professional suposen el 9% dels contractats.

Però, què succeeix a les nostres comarques? Segons l’informe, de tots els contractes realitzats a universitaris a la província d’Alacant, només el 5,5% corresponen a la comarca de l’Alcoià. I al Comtat la xifra se situa en el 0,9%. La xifra destaca encara més si es té en compte que Alcoi compta amb dos campus -de la Universitat Politècnica de València (UPV) i de la UA– i amb l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi (EASD).

Per a fer front a aquesta situació, l’informe apunta la necessitat d’apostar per mesures que afavorisquen el creixement de les empreses de la zona o polítiques que atraguen a grans companyies. Per a aconseguir-ho, Armando Ortuño, director de projectes de l’INECA, ha reclamat la creació de més sòl industrial i parcel·les de major grandària. Recomana, també, que es duguen a terme estudis per a ajustar l’oferta formativa a les necessitats de talent de les empreses locals i que s’impulsen sectors de major valor afegit.

No obstant això, les previsions de futur no són negatives, malgrat les dades. La situació, considera Ortuño, tendirà a millorar. Explica que les ciutats de grandària mitjana s’estan tornant cada vegada més atractives per a les grans empreses que busquen atraure talent.

I això es deu al fet que ofereixen una millor qualitat de vida. Destaquen característiques com una major seguretat als seus carrers, els seus menors nivells de contaminació, uns lloguers més assequibles…

Imatge: Cope