La pèrdua de població no està en l’agenda política de l’Ajuntament d’Alcoi

Alcoi ha perdut 168 habitants en l’últim any. Ha passat de tindre 59.128 ciutadans en 2021 a comptar amb 58.960 en 2022, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). I és que la ciutat, com comptava Cope Alcoi, és el municipi de més de 30.000 habitants que més població ha perdut en els últims anys. Tots creixen, excepte Alcoi i Elda.

No obstant això, per a l’Ajuntament invertir la pèrdua de població no és un repte prioritari. El passat divendres, Guanyar Alcoi va presentar una moció per a obrir un procés participatiu amb experts i amb la societat civil per a fer un diagnòstic de la situació i buscar possibles solucions. Una proposta a la qual van votar a favor el Partit Popular, Ciutadans, Compromís i Podem.

Però el PSOE va votar en contra. «Les accions que pogueren eixir d’aquest procés ja estan fetes o ja s’estan fent«, assegurava l’edil de Democràcia Participativa, Tere Sanjuán. No consideren que la situació econòmica de la ciutat siga una de les causes de la pèrdua de població. Ho atribueixen a la situació conjuntural i a la baixada de la natalitat. No obstant això, aquests són problemes que afecten a tota Espanya i, per tant, a la resta de poblacions de característiques similars a la d’Alcoi que si que creixen. Villareal, Ontinyent o Xàtiva, per exemple.

Des de Guanyar recriminen que no es prenguen en consideració les dades. «El primer pas per a solucionar un problema és reconèixer que existeix aquest problema. Les dades són les que són. Tenim un problema demogràfic, que és un símptoma de la pròpia situació de la ciutat”, afirmava Pablo González, portaveu de la plataforma municipalista. «El que demanem és sentar-se, escoltar i plantejar solucions. Sabem poc i hem de parlar d’això amb gent que conega del tema i amb la ciutadania. Si ens neguem a això, poca solució tindrem. No crec que l’actitud siga dir que està tot fet», insistia.

La moció, que va ser rebutjada al tenir en contra els vots dels socialistes, va comptar amb l’abstenció de Vox i el regidor no adscrit.

La despoblació amenaça als municipis més xicotets de la comarca

Durant tota la jornada COPE està dedicant la seua programació a posar el focus en una qüestió important que afecta bona part del nostre país, especialment els municipis xicotets. Es tracta del repte demogràfic.  Espanya ha passat de l’explosió  de natalitat registrada en els anys 60, coneguda com a “baby boom”, a un progressiu augment de l’edat mitjana de la població de manera que 2 de cada 10 persones tenen més de 65 anys al nostre país i es calcula que la xifra continue augmentant per a situar-se en 3 de cada 10 en 2030. Segons recull l’últim Informe COPE, les defuncions superen anualment els naixements des de fa 6 anys, una clara pèrdua de població progressiva que portem dècades compensant gràcies a la immigració.

I hui també ens preguntem, Com afronten els municipis de les nostres comarques aquest repte demogràfic?. A l’Alcoià i el Comtat es donen diverses tendències encara que la pèrdua de població és constant en grans ciutats com Alcoi on la població ha baixat en 168 persones respecte a 2021 amb dades de l’INE recollits a 1 de gener de 2022. La situació també es repeteix en les poblacions xicotetes on es fa difícil trobar una oportunitat laboralper a poder trobar una ocupació has d’anar-te a una gran ciutat de la comarca, i fins i tot d’altres punts de la Comunitat Valenciana o d’Espanya, perquè ací no hi ha treball. Això ens porta directament a una baixada de la natalitat ja que els que es van fora; difícilment tornen ací a establir el seu projecte de vida i només venen a l’estiu o en ocasions especials“, comentava en COPE ALCOI Quique Brotóns; veí de Penàguila. Quique també destaca que cada vegada hi ha menys xiquets al poble i insisteix en la pèrdua de serveis básics que pateix la localitat a conseqüència d’aqueixa baixada en el nombre de naixements “per exemple no hi ha escola, com hi havia abans, i això també és un hàndicap per a qualsevol família que vulga establir-se ací. Amb el teletreball, que cada vegada apliquen més empreses, s’obri un camí d’esperança perquè pot ser un recurs per a atraure a més gent i fins i tot per a impulsar nous serveis. Ací hi ha qualitat de vida i si de donen opcions es pot arribar revertir aquesta situació“, conclou.

La pandèmia obri noves possibilitats

La crisi sanitària de la COVID-19 ha despertat també un altre aspecte i és que alguns dels nostres pobles s’estan convertint en municipis dormitori. Això es deu al fet que la gent ha optat per viure en xicotetes localitats, a la recerca de major tranquil·litat i de recursos que no tenen les grans ciutats, però es veu obligada a desplaçar-se a altres municipis grans com Alcoi, Cocentaina o Muro per a treballar davant aqueixa falta d’oportunitats laborals. No obstant això, es veu una mica de llum al final del túnel perquè aquestes famílies que han decidit establir-se en poblacions de l’Alcoià i el Comtat estan permetent que alguns pobles mantinguen vida o hi haja més escolaritzacions tal com constaten des de centres educatius com el CRA Mariola-Benicadell d’Agres que agrupa aquest poble però també a Alfafara o Gaianes “el fet que hi haja més joves al poble i que aqueix alumnat no haja d’anar a pobles de voltant ha fet que tinguem un repunt d’alumnes en els tres aularis“, ha explicat Azoraida Martínez, directora del centre educatiu, en declaracions a COPE ALCOI.

La meitat de les localitats en risc de despoblació 

Indicar que en aquestes comarques quasi la meitat dels nostres municipis estan en risc de despoblació, segons dades de la Generalitat Valenciana, ja que es troben per davall dels 300 habitants.  Es tracta de Tollos, Quatretondeta, Millena, Gorga, Famorca, Fageca, Benimassot, Benillup, Benifallim, Benasau, Balones, Almudaina, Alcoleja, Alcosser i Penàguila.