Dia Mundial de la Salut Mental: l’ansietat continua creixent en la nostra societat

Quasi una de cada tres persones té un problema de salut mental al nostre país. El més comú, que s’ha agreujat amb la pandèmia, és l’ansietat. En la Comunitat Valenciana, per exemple, són quasi 263.000 les persones que pateixen ansietat diagnosticada.

Però els problemes de salut mental van més enllà. I, amb l’objectiu, de reivindicar el seu coneixement i que s’actue sobre ells es celebra cada 10 d’octubre el Dia Mundial de la Salut Mental. El primer pas és trencar amb els tòpics i les falses creences entorn de la salut mental. I és que sobre aquest tema hi ha molts mites, que desmenteixen des de la Federació de Salut Mental de la Comunitat Valenciana.

“A mi no em passarà”: els problemes de salut mental són més comunes del que sembla. I encara que podem pensar que és una cosa que mai ens succeirà a nosaltres, la realitat és que no existeix un perfil concret de persona que patisca un problema d’aquest tipus. Pot afectar a qualsevol.

“Els problemes de salut mental són irreversibles”: hi ha estudis que demostren que les persones amb problemes de salut mental milloren. Molts, fins i tot, es poden arribar a recuperar per complet. La recuperació es refereix al procés pel qual les persones poden viure, treballar, aprendre i participar per complet en les seues comunitats.

“Les persones que pateixen un problema de salut mental no poden viure amb la gent”: res més lluny de la realitat. El 88% d’aquestes persones viu amb les seues famílies. Aquests trastorns no tenen per què impedir una vida normalitzada

“Són persones violentes”: una persona que pateix un problema de salut mental, diagnosticat i en tractament, no té per què ser més violenta que una persona que no ho pateix.

“Són persones menys intel·ligents”: la intel·ligència d’una persona no està relacionada amb la salut mental.

Alcoi es reivindica

Des de l’Ajuntament d’Alcoi han anunciat que, amb motiu d’aquest Dia Mundial, han organitzat una sèrie d’activitats. A l’esmorzar popular d’aquest mateix dimarts en l’àrea de descans a l’inici de la Via Verda, es sumen les iniciatives dels dies 18, 19 i 20 d’octubre.

Es duran a terme una sèrie d’activitats. En concret, hi haurà un torneig de petanca i futbol sala els dies 18 i 19. El 20 d’octubre tindrà lloc la Marxa per la Salut Mental. “L’atenció a la salut mental ha sigut i segueix sent un dels objectius prioritaris del nostre Govern”, ha assegurat Aroa Mira, edil de Polítiques Inclusives.

En aquest sentit, des de 2021 la ciutat compta amb un nou servei amb l’ajuda de la Generalitat: el Servei d’Atenció i Seguiment per a les persones amb problemes de Salut Mental Greu (SASEM). “Les polítiques de salut mental i els plans per a la seua implementació són essencials per a la coordinació de lloa serveis que pretenen millorar l’atenció sanitària i la integració social d’aquestes persones”.

Imatge: Cope

Els problemes de salut mental s’agreugen entre els joves

“Arriba un moment en què dius: açò va a poder amb la meua salut”. Júlia és una jove de 17 anys que estudia segon de batxillerat en un institut d’Alcoi. Com molta gent de la seua edat, ha patit ansietat pels estudis. I això és una cosa comuna. Segons dades de l’Organització  Mundial de la Salut (OMS), set de cada deu joves -entre 10 i 19 anys- tenen un problema de salut mental. Però, saben reconéixer-ho i com actuar?

Alba Masiá, psicòloga infantil i juvenil, explica que, encara que la gent està cada vegada més conscienciada, de salut mental encara no es parla amb naturalitat. Tot això a pesar que, segons la Confederació Salut Mental Espanya, una de cada quatre persones té o tindrà una malaltia mental al llarg de la seua vida. “Hui dia encara existeix un estigma que fa que les persones que pateixen problemes de salut mental es senten avergonyides i que no es senten còmodes per a parlar d’això”. I a edats primerenques, succeeix el mateix. “Jo crec que els joves tenim molt poca informació. Són temes que de vegades, de manera inconscient, intentem evadir, perquè quan eres estudiant és l’últim al que li dediques temps”, confessa Júlia.

I quan no sabem com gestionar una situació difícil, acudir al psicòleg és un primer pas fonamental. “Als mesos de començar el curs ja no podia més. Tenia exàmens i tanta pressió que ni tan sols volia menjar. No tenia gana. Jo el que vaig fer va ser parlar amb la meua família i anar a un psicòleg, perquè és el que cal fer. Cal normalitzar aquest fet”. No obstant això, encara que l’estudiant ho va tindre clar, no tots els joves entenen la importància de parlar amb un especialista. “La gent pensa que una cosa molt dolenta ha de passar-te perquè vages al psicòleg”.

La psicòloga sí ha notat un augment en la demanda de consultes, encara que remarca la importància que s’invertisca més en recursos per a poder atendre-les. “Necessitem una atenció psicològica de qualitat. No tindre-la fa que els problemes que hui dia són lleus es convertisquen en una cosa greu”. I en aquest punt no es pot passar per alt la incidència que té la depressió al nostre país. Segons l’última enquesta europea de salut a Espanya, amb dades de 2020, més de dos milions de persones pateixen aquesta malaltia.

“També ha augmentat la demanda de consultes per problemes d’ansietat”. Dades del Ministeri de Sanitat revelen que el 6,7% de la població espanyola està diagnosticada per un trastorn d’ansietat. “Aquest és un dels majors hàndicaps als quals s’enfronten els joves, per exemple en èpoques d’estudi”, afig Masiá.

Salut mental a les aules

Amb una realitat així resulta fonamental que s’actue des dels centres educatius. “Des dels centres es comença a treballar en la lluita contra aquest estigma. S’intenta comprendre i donar suport als joves. En una situació així molts no saben molt bé el que els passa, com gestionar-ho, se senten avergonyits per passar per un estat d’ansietat”, explica la psicòloga. Encara així, encara falta camí per recórrer en col·legis i instituts. “Enguany he tingut només una xarrada sobre salut mental. No aprofundeixen i donen molt poca informació”, conclou Júlia.

Imatge: Cope