Bequeteros i Cavallets renoven la tradició de ‘L’Ambaixada dels Tomaques’

Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina compten amb actes únics que marquen la diferència amb la resta de poblacions de les nostres comarques que duen a terme aquests festejos. Un d’ells és la clàssica ‘Ambaixada de les Tomaques’, una cita que té lloc cada Dia del Alardo i que sempre és molt esperada tant pels contestans com pels visitants que s’acosten fins a la Vila Comdal per a descobrir aquesta singularitat.

El seu origen radica en el fet que anys arrere totes dues formacions eren considerades “Filaes de Cavalleria” i per tal condició eren les encarregades d’obrir la processó o tancar actes com la Diana o l’Entrada. A més, no podien disparar en la jornada del Alardo i davant aquesta situació van decidir crear la seua pròpia batalla tenint com a munició les tomaques de l’horta contestana que en aquesta època de l’any eren abundants. Així va nàixer una Ambaixada satírica que ha tingut lloc al migdia en una nova ubicació, el recinte Fira al costat del Centre Cultural El Teular, i que ha transcorregut sota un sol de justícia. Les altes temperatures no han minat l’ànim de les dues Filaes protagonistes de l’Ambaixada i ambdues han entrat en una dura batalla de tomaques res més finalitzar el parlament irònic que han pronunciat Paco Castillo, icònic ambaixador dels Cavallets, i David Javaloyes que s´ha estrenat de forma brillant en el càrrec. Un bon capbussó, per a llevar-se les llavors de damunt i la clàssica foto de família entre els valents guerrers que han protagonitzat el combat, van posar fi a aquesta cita tan idiosincràtica de la Festa contestana.

 

Després d’aquesta peculiar batalla, la capital del Comtat esgota ja les últimes hores de les Festes de Moros i Cristians del 2024. A les 18:00h serà l’Estafeta i la posterior Ambaixada Cristiana donant lloc a un nou tret d’arcabusseria que finalitzarà amb l’hissat de l’emblema de la creu a la part alta del castell. Després tindran lloc l’Acció de Gràcies en el Monestir de la Mare de Déu del Miracle i el posterior retorn de la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Mártir a l’església del Salvador. La jornada acabarà amb un sopar de germanor de totes les Filaes en la Plaça del Mercat.

L’ Abanderat tanca l’Entrada amb un emotiu record als Kabilenyos absents

Les Entrades dels bàndols de la creu i de la mitja lluna han arribat al seu fi a Cocentaina amb el pas de la Filà Kabilenyos, formació fundada en 1916 i que en aquest 2024 ostenta el càrrec d’Abanderat en les forces mahometanes. El guió de la Filà i les esquadres oficials, acompanyades de la Banda Música Nova de Palomar, han obert un boato que ha captivat des del primer moment a tot el públic que presenciava la desfilada.

El desplegament de fantasia dels Kabilenyos va seguir amb el pas de l’heràldica del càrrec, la bandera mora amb el seu portador a cavall i la presència de l’Ambaixador Moro, càrrec que assumeix en aquesta ocasió Luís Reche. Un primer ballet d’Alicia Montava, acompanyat per diversos xiquets, va obrir camí a l’arribada de l’Abanderat mentre la música oriental a ritme de la percussió no deixava de sonar pel Passeig del Comtat i la plaça del Pla. Les notes de la peça ‘Yamuna’, d’Antoni de la Asunción i interpretada per la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet, va advertir de l’arribada d’un bon nombre de guerrers àrabs disposats a conquistar estar terres del Comtat així com dels cavallers que li donen màxima protecció al Banderer. I en unes hortes fèrtils com les de Cocentaina, banyades pel Riu Serpis, no podia faltar un homenatge a l’aigua amb un grup d’aiguaders que va donar pas a un nou ballet ideat per la coreògrafa contestana Alicia Montava i fins i tot a danses protagonitzades per les més xicotetes. Tot això, igual que en la resta del boato, sense deixar de costat la percussió i la música tradicional de dolçaina. També ha destacat l’Ambaixador Moro, Luís Reche, amb el portador de la bandera, obrint camí a un dels protagonistes d’aquest final de l’Entrada Mora.

Luís Elías Rade Moreyra, Abanderat Moro, va arribar a les portes del Palau Comtal sobre una carrossa i lluint un ric disseny confeccionat per l’empresa alcoiana El Molinar. Al costat d’ell tota la seua família destacant la presència de la seua dona Eva Elsa Landini com a favorita i els seus fills com rodelles (Damián, Priscil·la i Lucas). Els aplaudiments i vítols cap al càrrec no van deixar de sonar mentre la Unió Musical l’Aranya d’Albaida interpretava amb força la marxa mora ‘Kabilye’ de Francisco Valor Llorens. La guinda la va posar una impactant Esquadra de Negres que han ideat l’empresa contestana Al-Azraq al costat de dos festers Kabilenyos com Kike Alcaraz i Pau Olcina. Els va acompanyar en tot moment l’Ateneu Musical de Cocentaina, interpretant composicions com ‘Ana María’ de Saül Gómez i Soler o ‘Xavier El Coixo’ del recordat músic murer Joan Garcia Iborra. Un magnífic colofó a un boato que ha retut homenatge a aquells Kabilenyos absents que van aportar el seu granet d’arena per tal que  la Filà continue ben present encara hui en la Festa contestana.

Les terres del Comtat guien al Capità Moro Muladí

La nit ja ha caigut sobre Cocentaina en aquest dissabte 10 d’agost i, amb tota la il·luminació especial encesa en el Passeig del Comtat i El Pla, han començat a desfilar en l’Entrada les forces de la mitja lluna. La Colla de Dolçaines i Tabals ‘Mal Passet’ ha obert de nou la comitiva acompanyant a l’estendard amb l’emblema de la Federació Junta de Festes de Moros i Cristians, així com a l’estendard amb la imatge de Sant Hipòlit Mártir.

El guió de la Filà Muladís ha anunciat l’arribada de la Filà que enguany exerceix la Capitania mora i per a obrir boca el públic ha aplaudit amb força a les dues esquadres oficials acompanyades per la Unió Musical de L’Orxa, banda fundada en 1834 i que porta vint anys acompanyant a aquesta formació festera contestana. I després d’això hem viatjat ràpidament fins a les terres del Comtat de la mà d’un boato que ha retut homenatge a la comarca, les muntanyes que circumden els seus pobles i els seus antics pobladors. La ‘Porta del Comtat’ ens ha transportat precisament fins a 1274, una època plena de lluites entre els exèrcits cristians de Jaume I i les tropes musulmanes del cabdill Al-Azraq.

La primera parada ens ha portat fins a la Vall de Travadell amb un homenatge al blat i l’elaboració de pa artesà que tan importantt ha estat en poblacions d’aquesta zona del Comtat com Benimarfull, Benillup o Millena. Després hem arribat fins a la Vall de Perputxent, amb el Castell de L’Orxa albirant en el més alt, i en aquesta ocasió ha sigut molt aplaudit un ballet de Alicía Montava que ens recordava la producció vitivinícola d’aquest punt de l’interior d’Alacant. El camí pel Comtat ens ha acostat després a la Vall de Seta posant en valor l’oli i la recollida de l’oliva tan present en poblacions com Benimassot, on la família del Capità Moro manté forts vincles. L’aigua que antany regava els camps contestans procedent de la Font de la Palitzana, pròxima al Convent dels Pares Franciscans, ha acaparat després tot el protagonisme amb un ballet de joves molt aplaudit al llarg del trajecte de l’Entrada.

Minuts després l’imponent Castell de Penella, des d’on a l’horitzó s’albira Cocentaina, ha donat pas a l’arribada triomfal dels Muladís acompanyant al màxim representant de les forces mahometanes. Patricia i Laura, esposa i filla del Capità, acompanyades de les seues Dames; han sigut les primeres a desfilar acompanyades de la Unió Musical de Castalla als sons de Caíd del compositor d’Ontinyent Saül Gómez i Soler. Era tan sols l’avantsala de tot el que encara estava per arribar. Un grup d’aristocràcia Muladí s’ha presentat davant Cocentaina com a defensors de la cultura i la saviesa sota el lema: ‘La força de la terra, el valor de la paraula’ obrint passe a Pablo León Vidal, Capità Moro 2024. Al costat del seu fill Álvaro i els seus cinc consellers, ha lluït un ric disseny de l’alcoià Juan Climent que ha estat confeccionat per Creaciones Germanísimo també de la capital de l’Alcoià. La peça Capytan de Saül Gómez i Soler, interpretada per l’Agrupació Musical d’Ontinyent, ha acompanyat al Capità en una entrada triomfal a Cocentaina que serà recordada durant molts anys. A més, Pablo León ha fet una nova referencia a la cultura i al món de les lletres de la mà d’una carrossa en la qual es podien veure pergamins amb textos de Vicent Andrés Estellés, Andreu Valor, Juanfran Ferrándiz, Ibn Batuta, Iván Carbonell, Jordi Raúl Verdú, o Gerard Mur.

I com a colofó una imponent Esquadra de Negres, formada íntegrament per dones, en la qual predominaven els tons verds i roig propis de la Filà. L’ Ateneu Musical de Cocentaina els ha guiat fent sonar Als Berebers de José Pérez Vilaplana; Ben Al Sahagui, de FranciscoValor Llorens i El Moro del Sinc, de Rafael Giner Estruch. Sense cap dubte un final apoteòsic per a la brillant capitania de Pablo León Vidal en la Filà Muladís.

El Capità de la Filà Muladís obre pas a la resta de formacions festeres del bàndol moro i darrere d’ell desfilen les Filaes Manta Roja, Mudèjares, Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’, Berberes ‘Els Borts’, Bequeteros i Llana abans de rebre l’Abanderat de la Filà Kabilenyos.

Una Abanderada Cristiana que posa en valor el paper de la dona a la història

L’Entrada Cristiana de Cocentaina avança en aquesta vesprada calurosa del mes d’agost i a l’equador de la desfilada ha arribat el moment d’aplaudir el pas de l’Abanderada de les tropes de la creu, càrrec que recau  enguany en la Filà Cavallers de Llúria i en la persona d’Aina Errando Calleja. El banderí i l’esquadra oficial, acompanyada de la Banda Instructiva Musical d’Alfarrasi, han obert el camí a un boato molt especial on la Filà ha volgut posar en valor l’important paper de la dona a la història que dona origen a aquestes Festes de Moros i Cristians.

Tot l’acompanyament s’ha articulat entorn de la figura de Saurina d’Entença i de Montcada, esposa de l’almirall Roger de Llúria, posant a més especial èmfasi al segell que va deixar la protagonista en la construcció d’elements del patrimoni medieval de Cocentaina com el Palau Comtal, la torre gòtica del Castell o l’ermita de Santa Bàrbara. Per aquest motiu s’ha pogut veure un grup d’arquitectes de l’Edat mitjana planificant les esmentades construccions i un espectacular ballet de la contestana Alícia Montava que ha recreat aquesta tasca culminant amb la reconstrucció del mateix castell que serveix d’emblema de la Vila Comtal.

Els avisos des de diferents torres de vigilància han advertit els batallons de Cavallers de Llúria formats per gent de la mateixa Filà però també de formacions de Templaris procedents de localitats properes com Muro o Albaida. L’Ambaixador Cristià, Aitor Pascual, al costat del portador de la bandera han anunciat l’arribada de l’Abanderada sobre una guerrera carrossa. Aina Errando Calleja, encarnant el paper de Saurina d´Entença i de Montcada, no ha deixat de saludar el públic acompanyada de cinc conselleres de la seva cort portant alguns dels seus més preuats objectes personals. L’encarregada de custodiar l’estendard de la creu ha lluït un disseny molt guerrer, ideat per Ernesto Ferrándiz, de la signatura contestana Al-Azraq, mentre la Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi va sonar la marxa AinaLaura creada per l’ocasió per Francisco Valor,

El punt final d’aquest original boato l’ha posat la impressionant escuadra de negres formada pels més joves de la Filà Cavallers de Llúria, Ideada també per Ernesto Ferrándiz d’Al-Azraq, amb Pablo Gontan com a cap batedor, han pres amb il·lusió el Passeig del Comtat al costat de la Unió Musical Artística d’Ontinyent que no ha deixat d’interpretar la marxa cristiana Nÿda del mateix Francesc Valor Llorens. Les Filaes Contestanos, Contrabandistes i Cavalleria Ministerial han tancat el pas de les tropes cristianes per donar pas al bàndol moro en una nit que encara té moltes sorpreses per oferir-nos.

El Capità Masero que surt en defensa de Cocentaina davant l’atac musulmà

A les set en punt de la vesprada ha arrancat l’Entrada Cristiana de Cocentaina des dels voltants del Convent dels Pares Franciscans, una desfilada que ha encapçalat la Filà Maseros per ser la formació que ostenta la capitania al bàndol de la creu. L’esmentada Filà, una de les més antigues de la Festa contestana, ha tret al carrer un original boato basat en la defensa de Cocentaina que van fer els antics pobladors de la Vila davant l’atac musulmà del 1304 i que va culminar amb l’incendi de la mateixa.

Un ballet infantil, en el qual els més xicotets juguen mentre els majors treballen el camp, ha obert la comitiva donant pas a l’esquadra oficial de la Filà acompanyada de peces emblemàtiques per als Maseros com Manta, Forca i Festa o Bere de Francisco Valor Llorens. Un nou ballet, centrat ara en la recollida de l’espart, ha acaparat després totes les mirades abans de donar pas a l’heràldica del Capità. Aquesta ha precedit l’arribada dels cavallers del màxim representant de les forces de la creu, el qual no ha tardat a fer la seua entrada triomfal a la capital del Comtat en una vesprada d’agost marcada per les altes temperatures.

Adolfó Calafat Ferrándiz, Capità Cristià 2024, ha desfilat lluint un impressionant disseny que ha agradat molt al públic i que ha ideat Javier Sellés Moltó al mateix temps que Roberto Pérez s’ha encarregat de la confecció. Al costat d’ell han estat la seua esposa, Zoraida Castelló, i la filla de tots dos; Emma. Els tres han saludat sense parar al públic que presencia l’acte assegut a les cadires repartides al llarg del trajecte de la pròpia Entrada mentre sonava de fons la marxa cristiana Zoremm de Francisco Valor interpretada per la Unió Musical Contestana. D’aquesta manera han encarnat els qui envia com a avançada l’almirall Roger de Llúria davant l’imminent arribada dels moros de Granada que cremaran els murs de Cocentaina fent que els seus habitants siguen coneguts per sempre com a Socarrats.

Una milícia massera ha donat pas a l’esquadra especial de la capitania, la qual no ha deixat ningú indiferent. Javier Sellés s’ha encarregat també del disseny, igual que Roberto Pérez de la confecció, posant música a la desfilada l’Ateneu Musical amb lespeces Azcona de Juan Antonio García Gallardo i Xamarcai de Francisco Valor Llorens. Després del Capità, l’Entrada Cristiana segueix amb el pas de les Filaes Creuats, Almogàvers i Gentils abans de l’arribada de l’Abanderada de la Filà Cavallers de Llúria.

L’Entrada de Moros i Cristians ja recorre els carrers de Cocentaina

Cocentaina viu hui el dia gran de les seues Festes de Moros i Cristians en una jornada calorosa que ha començat a les set del matí amb l’emotiva Primera Diana, un dels instants més esperats de cada trilogia festera contestana. Ara tota l’atenció se centra ja en la gran Entrada que tots dos bàndols protagonitzen des de les set de la vesprada després de l’ ‘arrancà’ de la desfilada al carrer Pare Francesc Agulló al costat del Convent dels Pares Franciscans.

En l’acte es preveu una participació de més de tres mil persones, comptant a festers i músics, i de nou totes les mirades les acapararan els quatre càrrecs festers que enguany exerceixen en les tropes de la creu Adolfo Calafat Ferrándiz (Capità de la Filà Maseros) i Aina Errando Calleja (Abanderada de la Filà Cavallers de Llúria); mentre que en el bàndol moro assumeixen la responsabilitat Pablo León Vidal (Capità de la Filà Muladís) i Luís Elías Rade Moreyra (Abanderat dels Kabilenyos). L’Entrada recorrerà tot el Passeig del Comtat fins a arribar al carrer Bisbe Estanya i des d’ací prendrà la plaça del Pla per a enfilar després el carrer Mare de Déu del Miracle finalitzant en la Placeta dels Apòstols “estem segurs que el públic gaudirà molt perquè les quatre Filaes de càrrec han preparat unes cuidades ostentacions, que no deixaran a ningú indiferent, i tindrem una #vesprada tard-nit realment extraordinària”, avançava aquesta setmana el president de la Junta de Festes; Rafael Monar.

 Àmplia representació autonòmica i comarcal en les Entrades

Diverses autoritats d’aquestes comarques han confirmat la seua assistència aquesta vesprada a presenciar les Entrades des de la tribuna instal·lada davant el Palau Comtal. Aquesta vegada passaran per la capital del Comtat les Diputades Nacionals Patrícia Blanquer (PSPV) i Águeda Micó (Compromís) o els Diputats provincials Carlos Pastor (PP) i Ismael Vidal (PSPV). A ells se li uneixen Diputats Autonòmics de VOX i alcaldes de les poblacions de l’Alcoià i el Comtat. I una de les persones que acapararà totes les mirades aquesta vesprada és el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, José Luis Escrivà, que visita la Vila Comtal per a gaudir de la desfilada en una població en la qual té forts vincles familiars.

Unes Festes que segueixen fins al dilluns

Després de l’intens dia de hui, demà els actes religiosos en honor a Sant Hipòlit Mártir seran els protagonistes i el dilluns destacarà l’escenificació de la batalla entre moros i cristians per a acomiadar la trilogia, una jornada en la qual les Filaes empraran més de 500 de pólvora en les disparades d’arcabusseria. Les Festes de Cocentaina, que enguany han estrenat la declaració d’Interés Turístic Autonòmic, finalitzaran oficialment el dimarts 13 d’agost a les 12 del migdia amb una missa solemne en honor a Sant Hipòlit Mártir coincidint amb la festivitat litúrgica del patró.