Últimes Notícies

Les altes temperatures que ens han acompanyat des de principis de 2024, unit a un hivern i una primavera amb...

Els municipis de les nostres comarques pertanyents a la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat estan tenint l’oportunitat de veure...

Hui dimarts hem fet balanç dels usuaris de l’autobús urbà de la ciutat. També hem parlat de la campanya de...

Divendres passat va haver-hi ple extraordinari a l’Ajuntament d’Alcoi i en el mateix va tirar avant una nova pròrroga dels contractes de l’aigua...

Un Alferes Aragonés guerrer per a defensar l’emblema de la creu

L’Entrada Cristiana del 2024 ha arribat a la fi amb el pas dels Aragonesos, formació que ostenta enguany el càrrec d’Alferes de les tropes de la creu. La Filà més jove del bàndol cristià ha desplegat totes les seues forces en una aplaudit boato que s’ha articulat sota el lema que tant identifica a aquesta alferecía: … pels que hem sigut, som i serem.

Savis aragonesos i els ballets de la invocació (Inma Cortés) i Dimonis (Ana Botella), han pres part en una participativa comitiva que ha centrat el seu fil argumental en el retorn d’una batalla en la qual s’ha vençut als sarraïns gràcies a la intercessió de Mossén Torregrosa, persona clau en la defensa d’Alcoi davant l’atac musulmà i que representa en les Festes del 2024 Toni Navarro Hernández. Tot això sense deixar de costat la invocació als Dimonis Templers emmarcat en un factor sorpresa que tant ha captivat al públic que presenciava la desfilada. Les dames han estat al costat de la favorita, l’esposa de l’Alferes Nuria Artuñedo, i al costat d’elles han destacat les filles del càrrec (Alejandra i Daniela). Els cavallers han sigut la guàrdia fidel d’un guerrer Alferes, Santi Castelló Brotóns, que ha entrat a la ciutat als sons de la marxa cristiana Azcona, peça de J.A Gallardo interpretada per la Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi i el grup de música tradicional La Cordeta. César Vilaplana ha sigut el dissenyador de bona part del boato i dels trajes, tant de l’Alferes com de la seua favorita, mentre que en la confecció han pres part Creaciones Germanísimo, FestAlcoi, Fil i Festa i Cristina Gisbert.

Les ovacions finals se les ha emportades una espectacular Esquadra Especial dissenyada per l’alcoià Juan Climent. El pas dels seus integrants l’ha acompanyat l’Agrupació Musical d’Agullent interpretant la marxa cristiana Mesnada de Saül Gómez i Soler.

Els Vascos i la seua Esquadra del Mig encaminen l’Entrada Cristiana a la recta final

Després del pas de l’Esquadra Especial dels Mossàrabs, ha arribat el torn de l’Esquadra del Mig. Aquesta responsabilitat recau enguany en la Filà Vascos, una formació que va ser fundada l’any 1909 i que pot presumir d’haver estrenat la primera marxa cristiana de la història. La composició, com bé sabem, es titula Al·leluia i va ser creada pel recordat Amando Blanquer Ponsoda.

Els Vascos han tret al carrer una original Esquadra del Mig que ha sigut dissenyada pel creador Jordi Sellés i que s’han encarregat de confeccionar des de l’empresa Roberto Pérez, Treballs per a la Festa. El públic no ha cessat en ovacions per als components de l’esmentada Esquadra Especial i els protagonistes han vibrat en el moment en el qual feien realitat un somni que venen gestant des de fa temps. La Unió Musical d’Alcoi ha sigut l’encarregada d’acompanyar-los en tota l’Entrada Cristiana interpretant la peça Jordina composta per l’alcoià Jose María Valls Satorres.

Cal recordar que els Vascos compten actualment amb 377 socis desfilant sempre en les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi acompanyats per la Societat Musical La Lira de Quatretonda. Després d’aquesta Filà, ens encaminem cap al final del pas de les tropes de la creu amb les Filaes Guzmanes, Llauradors, Cides, Asturians, Andalusos i Aragonesos. Aquests últims posaran fi a l’Entrada Cristiana amb el boato que acompanyarà al seu Alferes, càrrec que assumeix Santiago Castelló Brotóns.

Una original Esquadra Especial plasma als carrers d’Alcoi els 100 anys dels Mossàrabs

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi d’aquest 2024 estan plagades d’efemèrides i una d’elles la trobem en el bàndol cristià. I és que la Filà Mossàrabs compleix 100 anys des de la seua fundació, un fet que segons les cròniques de la Festa es va produir en 1924 eixint per primera vegada al carrer en els actes de la trilogia de 1925.

Cal recordar que la Filà Mossàrabs s’anomena afectuosament com Els Gats i aquesta denominació es deu al fet que aquests animals estaven molt presents en la seua antiga seu a l’espera de les sobres de menjar que els procurava l’humanitari conserge o els contertulians que acudien a les modestes instal·lacions. Al llarg de la història han protagonitzat fites destacades com la remodelació integral del seu traje, que es va produir en 1953, i el disseny del qual li va ser confiat a l’artista i fester alcoià Rafael Guarinos Blanes. A més sempre han destacat per una nodrida participació de xicotets en les Entrades mentre que mai han faltat a la tradicional visita al Sanatori de Fontilles pel Mig Any. Aquest centenari el celebren amb una Esquadra Especial, dissenyada i confeccionada per Roberto Pérez, que ja recorre els carrers del Centre d’Alcoi als sons de la marxa cristiana L’Ambaixador Cristià de Rafael Mullor Grau i interpretada pel Cercle Musical Primitiva d’Albaida ‘El Gamell’. També compten amb un guió commemoratiu d’aquesta efemèride tan especial que signatura José M. Terol.

Els Mossàrabs també arriben a aquest Centenari gaudint d’una excel·lent salut perquè compten amb 499 socis. El seu Primer Tro és Matías Pablo Mas Gisbert i en Festes els acompanya sempre la Societat Musical La Primitiva de Palomar. És sens dubte un dels moments destacats d’una Entrada Cristiana que encara espera més instants significatius com el pas de l’Esquadra del Mig, que recau en la Filà Vascos, o l’arribada de l’Alferes Cristià dels Aragonenes Santiago Castelló Brotons.

Els Alcodianos festegen el cinquanta aniversari del lliurament de claus al Capità

La Filà Alcodianos festeja en aquesta Entrada Cristiana el cinquanta aniversari del lliurament de les claus de la ciutat al Capità Cristià. Paco Ferrero (Alcaide), al costat dels xicotets Adriana Serra i Lorenzo Pastor, han sigut els encarregats de protagonitzar aquest instant davant els aplaudiments del públic que presencia la desfilada.

En aquest 2024 es compleixen cinquanta anys des que la mateixa Filà Alcodianos va començar a encarregar-se de la coordinació d’un acte únic i representatiu al qual va arribar casí de manera anecdòtica. Per a això ens hem de remuntar a la primavera de 1974 “fins a eixa data era la Filà Aragonesos la que ho feia, però com tenien l’Esquadra del Mig, i no eren suficients, ens encarreguem nosaltres potser per ser la formació que porta el nom d’Alcoi o perquè l’any d’abans havíem fet l’Esquadra del Mig i anàvem amb més tranquil·litat en eixes Festes“, explicava en COPE ALCOI Ismael Gisbert com Primer Tro dels Alcodianos.

Gisbert destaca també que des de 1974 el lliurament de claus al Capità Cristià va començar una evolució imparable en el temps “sempre ha sigut un xiquet el protagonista del moment, però a partir de 1984 s’incorpora la figura del Alcaide del Castell, personatge fester contemplat també en l’Ordenança de la Festa. De fet, la Filà té legislada ara la designació de la persona que assumeix aquest paper i entre els noms de Alcaides destaca l’històric Antuán Vicedo que el va exercir durant 16 anys consecutius“, explica. El Primer Tro dels Alcodianos  fa menció a més a un altre fet significatiu dins d’eixa evolució de l’acte “en 1995 va començar a incorporar-se una xiqueta com a acompanyant del xicotet que entregava les claus i en 2006 queda regulat també que una xicoteta el puga fer. Sens dubte un pas avant important en l’avanç cap a la plena igualtat en la Festa“. Finalment, Ismael Gisbert llança un missatge de cara al futur més immediat “esperem continuar organitzant el lliurament de claus altres cinquanta anys més i fem una petició a les Filaes de càrrec perquè tinguen en compte aquest moment a l’hora, per exemple, de dissenyar la carrossa del Capità perquè així un moment que dura només cinc minuts tinga la brillantor que mereix“, conclou.

Els Alcodianos van celebrar un acte mesos arrere en la qual van ajuntar a moltes de les persones que han exercit el càrrec de Capità Cristià amb els qui van protagonitzar cada any l’acte de lliurament de claus. Va ser l’aperitiu per a un 50 aniversari que es commemorarà de manera especial al carrer aquest dissabte 20 d’abril, dia en què la Filà tindrà l’honor de celebrar aquesta efemèride entregant les claus al seu propi Capità Cristià.

Consulta ací el llistat de tots els que han sigut protagonistes de l’acte en aquests 50 anys.

Un Capità d’origen berber, principal bastió dels Alcodianos per a defensar la Vila

L’Entrada Cristiana ha començat amb l’arribada triomfal de la Filà Alcodianos, la qual assumeix en aquest 2024 el càrrec de capità de les tropes de la creu. La formació festera, que porta amb orgull el nom dels habitants de la nostra ciutat, ha desplegat una ostentació guerrera per a acompanyar a Daniel Cano Canales; la persona que assumeix la responsabilitat de guiar a l’exèrcit de Jaume I per a la defensa de la Vila.

La recreació d’un mercat de poble, Dames i Cavallers han sigut part important d’un boato en el qual han destacat també tres coreografies molt aplaudides pel públic. Es tracta de la posada en escena Serra de Mariola del Ballet Elit de Gabriel Amador, La Coronació de Danses Al-Azraq i Pedra de la Batalla del Ballet Gawazi. Tots aquests elements han advertit de la presència dels rodelles del Capità, paper que assumeixen Nico i Daniela que al mateix temps són els fills de Dani Cano. La favorita i esposa del càrrec, Judith, ha ocupat un lloc central al costat del representant de les tropes de la creu lluint aquest últim un impressionant disseny de César Vilaplana. La Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi ha interpretat la marxa cristiana Nÿda, de Francisco Valor Llorens, interpretada per a aquesta ocasió al costat del grup de música tradicional La Degollà. Un dels moments més significatius de la Capitania dels Alcodianos s’ha viscut quan el Capità Cristià ha arribat a la Plaça d’Espanya i la seua mateixa Filà li ha fet lliurament de les claus de la ciutat en un 2024 en el qual es compleixen cinquanta anys des que ells s’encarreguen d’organitzar aquest màgic instant. Han sonat amb força les campanes de l’església de Santa María i els xicotets Adriana Serra i Lorenzo Pastor li han fet lliurament de les esmentades claus de la fortalesa rodejats per Paco Ferrero en la funció de Alcaide. Els Alcodianos, en el seu desplegament de forces, han volgut seguir un fil argumental que conta la història d’un jove rebel d’origen berber que creix entre els murs de la Vila d’Alcoi i que després es converteix en peça clau de la batalla per a fer front a les tropes d’Al-Azraq.

El punt i final a aquesta impressionant capitania cristiana l’ha posat una guerrera Esquadra Especial dissenyada per l’alcoià Juan Climent. L’Agrupació Artístic Musical El Treball de Xixona i la Colla El Rebuig han interpretat la marxa cristiana Làcrima, de Saül Gómez i Soler, fusionada amb els forts aplaudiments d’un públic rendit a tot el que els Alcodianos han tret al carrer.

 

Avant Els Cristians !!!

Alcoi viu un dels dies més esperats de les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, el dia en què els bàndols de la creu i de la mitjana protagonitzaran unes espectaculars Entrades a la ciutat. La jornada ha començat amb la Primera Diana i ara totes les mirades se centren ja en la desfilada de les forces de Jaume I. L’Entrada Cristiana  està en marxa després que minuts abans de les 10:30h s’haja donat l’ordre de ‘Avant l’Entrà’ des de l’emblemàtic balcó del Partidor.

 

Els heralds i trompeters obrin la comitiva en la qual també trobem una important novetat. I és que la Policia Nacional compleix en aquest 2024 ni més ni menys que 200 anys de presència a Alcoi i per a celebrar-ho prendran part de manera especial en les pròximes Festes de Moros i Cristians. Van a obrir tant l’Entrada Mora com la Cristiana amb una unitat especial de cavalleria procedent de València i vestida de gala per a l’ocasió. Una iniciativa que busca retre homenatge al Cos Nacional de Policia dins d’un dels actes més esperats de la Festa alcoiana “vam fer la proposada mesos arrere i considerem que és una bonica manera de recordar l’efemèride al carrer. Ho fem, a més, en les Festes de Moros i Cristians que tanta transcendència tenen en l’aspecte turístic i econòmic, unes celebracions que són un emblema d’aquesta ciutat“, comentava setmanes enrere Jesús Sánchez, inspector Cap de la Policia Nacional a Alcoi.

En l’Entrada Cristiana d’aquest 2024 acapararan totes les mirades Daniel Cano Canales (Capità Cristià de la Filà Alcodianos) i Santiago Castelló Brotóns (Alferéz de la Filà Aragonesos). Els Vascos marcaran l’equador de la desfilada amb la seua Esquadra del Mig i també aplaudirem als Mossàrabs que celebren 100 anys de presència en la Festa amb una Esquadra Especial.

La Primera Diana plasma el despertar d’una nova ‘Festa’ als carrers d’Alcoi

Alcoi ha despertat en aquest dissabte 20 d’abril immersa en les seues Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. La Primera Diana ja recorre els carrers del Centre d’Alcoi després que al voltant de les sis del matí s’haja produït la màgica arrancà de la desfilada en la Plaça d’Espanya i davant l’Ajuntament de la ciutat. Aquest instant ha estat precedit de la Missa de Festers a l’església de Santa María i del posterior res de l’Ave María a càrrec del titular de les parròquies del Centre i Vicari de Sant Jordi; Don Jesús Fuentes.

El volteig alegre de les campanes les notes de l’Himne de Festes han donat pas a la Filà Alcodianos, Capità Cristià del 2024, que ha iniciat la desfilada sota les ordres del Sergent  de les tropes de la creu; Jordi Seguí. A ells els han seguit els Andalusos i el seu clàssic rodar de navalla, els Asturians, els Cides, els Llauradors als sons del clàssic pasdoble València, els Gusmans i els Vascos. Posteriorment han desfilat les filaes Aragonesos (Alferes Cristià 2024), Mossàrabs, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Muntanyesos i Creuats.

Amb el matí ja estrenat han arribat les forces mores i en aquesta ocasió David Antolí, amb gran mestratge, ha iniciat les seues últimes festes com a Sergent Moro guiant a la Filà Mudèjars  que enguany ostenta la Capitania Mora. A continuació han repetit el ritual de la citada arrancà les filaes Llana, Judios, Domingo Miques, Chano, Verds, Magenta, Abencerrajes (Alferes Moro 2024), Cordó, Ligeros, Marrakesch, Realistes, Barbarescos i Benimerins.

La música d’alegres pasdobles ha inundat els cèntrics carrers alcoians en una Primera Diana, amb essència i aroma a 22 d’abril, però que enguany ha tingut lloc dos dies abans de l’habitual en haver-se avançat la trilogia festera al cap de setmana. L’acte ha reservat de nou moments especials com el gir d’esquadres a Sant Jordi davant la seua església i fins i tot el pas per davant del panell ceràmic del patró situat al carrer Sant Jordi.

Arranca la Festa a Alcoi

La vesprada d’aquest divendres 19 d’abril marca l’inici de les esperades Festes de Moros i Cristians d’Alcoi en honor a Sant Jordi. La Festa del Pasdoble, en la qual les bandes tenen tot el protagonisme, ha donat inici a una frenètica vesprada del ‘Dia dels Músics’ que culminarà amb la interpretació de l’Himne de Festes en la Plaça d’Espanya quan estiga fosquejant.

Participen en la Festa del Pasdoble 2024 un total de 24 bandes i 4 grups de dolçaines i tabals d’Alcoi. De totes elles,  18 prenen part en el concurs de bandes, que està reservat exclusivament per a les corporacions de fora d’Alcoi. Una vegada que totes les formacions musicals estiguen col·locades s’acostarà un dels moments més esperats de la Festa alcoiana, la interpretació de l’Himne de la Festa. La flautista alcoiana, Blanca Carbonell, serà l’encarregada de dirigir el Himne de la Festa de Gonzalo Barrachina «quan m’ho van dir em vaig quedar sorpresa i ja vaig començar a pensar com a seriosa eixe moment, però he tingut tanta activitat en els últims mesos que he deixat d’imaginar-lo perquè el que vull és viure’l en primera persona«, comptava la protagonista en declaracions a COPE ALCOI hores abans de viure el  màgic moment.

La posterior ‘Nit de l’Olla’, amb les últimes ‘Entraetes’ d’aquest cicle fester seran el pòrtic a eixos dies grans estant previst que en les Entrades de demà prenguen part més de 12.000 persones. Diumenge retrem homenatge al patró Sant Jordi, amb diferents actes religiosos en el seu honor, destacant la presència de Monsenyor Enrique Benavent (Arquebisbe de València) per a oficiar la Missa Major. El dilluns més de 3.000 quilos de pólvora acomiadaran els festejos en les batalles d’arcabusseria i ja a la nit Mauro Abellán Bravo, Sant Jordiet 2024, acomiadarà els Moros i Cristians amb l’Aparició en la qual llançarà unes 20.000 fletxes.

Mauro Abellán Bravo, a punt de fer realitat el somni de ser Sant Jordiet

Alcoi compta ja les hores perquè comencen les Festes de Moros i Cristians del 2024 en honor a Sant Jordi i en aquests moments hi ha un protagonista de la imminent trilogia que espera amb gran il·lusió al fet que tot comence. Es tracta de Mauro Abellán Bravo, el xicotet que encarna al personatge de Sant Jordiet.

Tant el protagonista com la seua família es troben ultimant uns preparatius que des d’el mes de juny passat han estat materialitzant a cavall entre Alcoi i Madrid. I és que Mauro resideix en la capital d’Espanya però manté molt intactes les arrels que li connecten amb la capital de l’Alcoià “jo soc d’ací i la meua dona és de Sevilla. A través d’un amic que la va convidar a ella a descobrir les Festes, ens vam conéixer i es va contagiar de seguida d’aquesta tradició. Ara, encara que per motius laborals residim fora, gaudim tota la família de la Festa“, explicava en COPE ALCOI Manuel Abellán; el pare del Sant Jordiet.

Mauro Abellán estudia en el Col·legi Retamar de Pozuelo de Alarcón, li encanta el futbol i el seu equip favorit és el Reial Madrid. De tot el que viurà en els pròxims dies té clar quin és l’instant que espera amb més ganespujar al castell per a tirar les fletxes“, detalla amb un somriure. El seu pare també avança alguns dels detalls del traje que lluirà el Sant Jordiethi haurà referències a la Filà Jueus, a l’heràldica d’enguany però també a Carmona que és la localitat de la meua dona. Veurem l’estrela de huit puntes, que és símbol de la població, i també de la Confraria del Crist de la Columna a la qual tota la família materna de Mauro està vinculada. Ho ha dissenyat Juan Climent, Metall Art s’encarrega dels metalls, Germán Mollà ha estat implicat en la confecció i Alfonso Torres ha fet el calçat“, significa Manuel.

Sens dubte, un Sant Jordiet que uneix pobles que estarà acompanyat per tota la seua Filà Judios, el seu padrí Octavio Aura i els seus pares (Manuel i Carmen). Al seu costat també tenen un paper destacat els seus germans, Alonso i Clara.

L’entrevista que hem compartit amb ell, la pots escoltar ací:

Kiko Cano, l’Alferes dels Abencerrajes que posarà un brillant colofó a les Entrades

La Filà Abencerrajes és la que ostenta enguany el càrrec d’Alferes Moro i tal responsabilitat recau en mans de Kiko Cano Arjona. La seua història en la Festa és una mica curiosa perquè el protagonista es va iniciar en aquest àmbit dins dels Abencerrajes, al costat dels seus oncles, però quan aquests van deixar de ser membres actius es va passar amb el seu germà als Miqueros. Anys més tard tornaria a la que ha sigut la seua Filà de tota la vida en la qual ara farà realitat un somni amb el qual porta pensant molt temps.

L’Alferes Moro recorda que la idea de fer el càrrec li va començar a rondar fa quasi una dècada “va ser després de l’Esquadra del Mig quan comentem els amics que igual no tindríem una altra opció de fer esquadra junts pel que pensem en un càrrec. Es va comentar però ningú feia el pas a encapçalar el projecte fins que jo em vaig fer avant“, recordava dies arrere en l’espai #LaNostraFesta de COPE ALCOI. Kiko Cano serà l’encarregat de tancar l’Entrada Mora al vespre del pròxim dissabte 20 d’abril i ho farà amb un boato que no deixarà ningú indiferent “el nostre fil argumental gira entorn del guardià d’Al-Azraq i en el retorn a la seua terra natal després d’anys d’exili. Tot això ambientant en la Taifa d’Arjona, en l’antiga Al-Andalus, en una denominació que ret homenatge a la meua família materna a la qual li dec el fet de ser fester“, va dir. Santi Carbonell i Victor Ferrer s’encarreguen del disseny de la indumentària de Cano en un acompanyament on la música cobrarà també un paper essencialtindré amb mi a l’Agrupació Musical Santa Cecilia de Castalla amb la marxa mora ‘Qal’at Aryuna’ de Saül Gómez i Soler“, va destacar.

I el punt final a aquesta enigmàtica escena el segellarà l’Esquadra Especial. La dissenya El Trencat i desfilarà amb la Unió Musical de Muro interpretant peces com Als Xaparros de José Rafael Pascual Vilaplana o Abenserraig de Saül Gómez i Soler.

Ací pots escoltar l’entrevista amb l’Alferes Moro: