ATEVAL

L’informe sobre la situació del tèxtil, elaborat recentment per ATEVAL, revela dades significatives en relació a les nostres comarques. Cocentaina és la població del Comtat que més empleats té en el sector i se situa al capdavant del mateix a nivell autonòmic però també nacional.

Les xifres confirmen que la Vila Comtal compta ara mateix amb 1.278 treballadors en les indústries tèxtils i a ella li segueix molt de prop a la comarca Banyeres de Mariola amb 1.159. Per davall del miler estan Alcoi, que té 850 empleats en l’esmentat sector, i Muro que també compta amb una xifra similar. A la capital del Comtat només la supera en la Comunitat Valenciana Ontinyent ja que a la ciutat de la Vall d’Albaida treballen per al tèxtil en aquests moments 1.693 persones. Per a l’alcalde del municipi aquestes xifres “són una molt bona notícia per a l’economia local” al mateix temps que el primer edil plasma el full de ruta a seguir per a continuar fent costat al tèxtil des de l’Ajuntament “seguim en contacte directe amb les nostres empreses per a atendre les seues necessitats, reivindicar millores per als nostres polígons industrials i avançar cap a fer realitat les EGM de les nostres àrees industrials amb la finalitat que puga arribar el finançament que necessiten les mateixes“, afirmava en declaracions a COPE ALCOI; Jordi Pla.

Llums i ombres per al sector

L’informe d’ ATEVAL corrobora a més que l’ocupació en el tèxtil s’ha reduït en un 2,7% respecte a 2021 mentre que també ha baixat el nombre d’empreses en 177, tenint ara mateix 2.197 en tota la Comunitat Valenciana. És la pitjor dada des de l’any 2014 i l’esmentada reducció ha sigut més significativa en l’àmbit tèxtil i menys en el terreny de la confecció. La xifra de negoci, amb resultats de 2022, es va situar en els 2.440 milions d’euros. En 2021 es va registrar el rècord d’afiliats a la Seguretat Social amb 32.577 en la Comunitat Valenciana.

Pepe Serna ha revalidat la presidència d’ATEVAL per als pròxims quatre anys. Ha sigut en el transcurs d’un multitudinari acte, on també s’ha renovat el Comité Executiu de l’entitat, i davant més de 200 representants del món polític, econòmic, educatiu, associatiu i empresarial valencià.

Serna ha fet balanç dels últims quatre anys, marcats per la pandèmia del COVID i les seues conseqüències, i ha presentat els eixos principals del seu programa per a aquesta nova legislatura 2024-2028, que comença hui. Actuacions que se centren en l’atracció d’inversions i finançament per a les empreses del sector, a generar aliances empresarials que puguen suposar fusions i adquisicions intra i intersectorials per a crear empreses de major grandària i grups empresarials que puguen suposar un impuls sectorial. Treballar en la projecció institucional, tractant de potenciar i incrementar la massa crítica i el poder de negociació del Clúster Tèxtil Valencià, mitjançant aliances institucionals i comercials a nivell nacional i internacional. Impulsar a ATEVAL com a eix col·laboratiu i lobby a nivell nacional i europeu, que permeta presentar unes reivindicacions més ajustades a les necessitats i possibilitats del sector a Madrid i Brussel·les “reconvertir un sector és, en aquest cas, un assumpte de canvis significatius en les empreses per a donar-li un fort impuls al sector i aconseguir incrementar de forma no lineal la seua competitivitat: en la seua grandària, qualitat, innovació, digitalització, internacionalització, així com en el seu capital humà i en el seu possible finançament. Aquests canvis necessaris no seran fàcils, sobretot per a les empreses més xicotetes o les que estiguen en pitjor posició. Però si un nombre significatiu d’empreses s’implica, es faran possibles resultats en el mitjà termini que tots veurem”, ha assenyalat el mateix Serna.

Diagnòstic del sector tèxtil

Durant l’esmentat acte es va presentar també l’Informe de la Indústria Tèxtil de la Comunitat Valenciana, una publicació que recull un complet diagnòstic de la salut del sector a partir d’una exhaustiva anàlisi d’informació detallada extreta de diverses fonts estadístiques i de les pròpies empreses associades de ATEVAL.

Entre els reptes del sector per als pròxims anys, com detalla en el citat informe, José Pla, Catedràtic d’Organització d’Empreses de la Universitat de València, es troba “la relocalització d’algunes etapes productives, la creixent importància de la sostenibilitat i l’economia circular, els avanços en intel·ligència artificial, l’adopció d’estratègies internacionals més sòlides i glocales, i la captació i retenció del talent”. El rector de la UPV, José Esteban Capilla, va impartir la conferencia Binomi Universitat – Empresa, motor de desenvolupament econòmic i social, en la qual va destacar la importància de l’estreta relació entre el coneixement, la investigació i la indústria, per a poder estar al capdavant, i ser focus d’atracció d’inversió i talent.

Finalment el President de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va tancar l’acte afirmant que ha volgut ser present “per a acompanyar i felicitar personalment un amic”. En la seua intervenció, es va referir a ATEVAL com “una família unida” de la qual va destacar que “sou un exemple extraordinari a l’hora de tirar del carro i conformar un equip professional, posant a ATEVAL a un altíssim nivell d’empatia i cooperació amb les diferents entitats, administracions, universitats, cambres….”. Amb tot, va voler reiterar el suport al sector no sols des de la Conselleria d’Indústria, sinó de tota la Generalitat Valenciana a través de la reforma econòmica que s’està impulsant.