Últimes Notícies

Les altes temperatures que ens han acompanyat des de principis de 2024, unit a un hivern i una primavera amb...

Els municipis de les nostres comarques pertanyents a la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat estan tenint l’oportunitat de veure...

Hui dimarts hem fet balanç dels usuaris de l’autobús urbà de la ciutat. També hem parlat de la campanya de...

Divendres passat va haver-hi ple extraordinari a l’Ajuntament d’Alcoi i en el mateix va tirar avant una nova pròrroga dels contractes de l’aigua...

Les hosts de la mitja lluna protagonitzen una brillant Entrada a Muro

Muro va viure ahir la primera de les jornades centrals de les seues Festes de Moros i Cristians en honor a la Verge dels Desemparats. Un intens dia que va començar en trencar l’alba amb la Diana i que va continuar entrat el matí amb la cercavila de les Clavarieses seguit de la posterior missa que aquestes últimes dediquen a la patrona murera en la seua Ermita. El tret d’una Mascletà va posar fi als actes matutins abans de donar pas a un dels moments més esperats del dissabte 11 de maig.

I és que a les cinc en punt de la vesprada, amb una temperatura de 25 graus, va arrancar l’Entrada Mora, quasi en els voltants de l’Ermita de Sant Antoni, per a discórrer per les avingudes de València i País Valencià fins a arribar al carrer Josep Bono. La desfilada, una vegada travessada aquesta última via, va enfilar el tram final després de passar per la Plaça El Matzem.

La música tradicional de La Xafigà, acompanyant al banderí de la Junta de Festes, va obrir la comitiva donant pas a la Filà Marroks que en aquest 2024 exerceix el càrrec de Capità Moro. Immediatament després el públic va poder gaudir d’un original boato en el qual la formació festera va voler plasmar al carrer la història dels mateixos Marroks i la seua travessia pel desert fins a arribar a les terres de Muro per a la seua conquesta. Espectacles de foc, genets portant banderes i un oasi en moviment van ser els primers elements que van despertar les ovacions en una vesprada calorosa que anava cobrint-se a poc a poc de núvols des de la Penya El Frare. Diverses esquadres especials, amb espectaculars dissenys, van donar pas a un nou ballet que va acompanyar a Ricard Sanz sobre camell en el paper d’Ambaixador de les forces mahometanes. Danses orientals van ser l’avantsala de la Capitana Mora 2024, la qual va desfilar sobre una gran carrossa en la qual destacava una plataforma sostinguda per columnes. Patrícia López va lluir un ric disseny elaborat pel jove creador contestà Saül Santonja Miralles, que va agradar moltíssim a tots els que contemplaven la pròpia Entrada, i va desfilar acompanyada de l’Agrupació Musical d’Ontinyent interpretant la peça Fergana del compositor Saül Gómez i Soler.

 

Després d’aquest apoteòsic inici, el pas de les tropes àrabs va seguir amb les Filaes Realistes, Verds, Moros del Rif i Tariks. En aquest últim moment va aparéixer una lleugera pluja, que va escampar ràpidament, i que a penes va interferir en una Entrada Mora que va tancar de manera brillant la Banderera de la Filà Llana. En aquesta ocasió la formació festera va apostar per un boato en el qual va voler representar una gran festa palatina amb balls infantils, música oriental, danses morunes i espectacles de foc. Esquadres especials i la carrossa de les dames van cedir el testimoni a una coreografia del ballet d’Elena Tudela que va obrir el camí a la pròpia Banderera Mora. Lídia Ferrándiz va desfilar també en una senyorial carrossa al costat de l’Ateneu Musical de Cocentaina, lluint un disseny en el qual predominaven els tons daurats, i rebent també l’afecte del públic que presenciava els últims compassos d’un multitudinari acte en el qual van prendre part més de mil persones.

 

L’anomenat Passeig Cristià, en el qual les tropes de la creu van repartir gran quantitat de regals des dels camions, va donar pas a la processó de La Baixà de la Mare de Déu des de la seua Ermita a la parròquia de Sant Joan Baptista. Una nou espectacle musical en El Matzem va acomiadar la primera jornada dels festejos.

Les Festes converteixen a Muro en epicentre de la comarca

L’Entrada Mora va reunir ahir a Muro a una àmplia representació institucional de la comarca encapçalada pels diputats provincials Ismael Vidal (Partit Socialista i alcalde Fageca) i Carlos Pastor (Partit Popular i portaveu del PP a Alcoi). Van acompanyar a l’alcalde de Muro, Vicent Molina, el vicealcalde d’Alcoi (Álex Cerradelo) i els primers edils de Cocentaina (Jordi Pla), Almudaina (Pau Navarro), Quatretondeta (Alejandro Montava), Agres (María García), Alfafara (Toni Cloquell), Gaianes (Agustín Martínez), Penàguila (Salvador Català), Beniarrés (Francisco Sellés), Millena (César García), Benilloba (José Ramón Martí); entre altres. També van destacar regidors i regidores dels diferents partits representats en les corporacions municipals de les poblacions de l’Alcoià i el Comtat, el contestà Rafa Briet (director del Gabinet del Secretari d’Estat de Política Territorial) o Javier Sendra (alcalde de Planes i Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Territori).

Mauro Abellán, el Sant Jordiet dels Judios que simbolitza la unió entre pobles

Altre dels moments significatius de l’Entrada Mora del 2024 ha sigut el pas de la Filà Judios, formació en la qual hem vist a Mauro Abellán Bravo. Ell és qui assumeix el paper de Sant Jordiet i ha ocupat una posició central en la desfilada acompanyat per bona part de la seua família mentre rebia enormes ovacions del públic que presenciava la desfilada als carrers del Centre d’Alcoi.

Ens hem de remuntar a última hora de la vesprada del dijous 8 de juny del passat any per a recordar el moment en el qual Nicolás Sánchez Linares, Sant Jordiet 2023, treia la bola on figurava el nom del seu successor en aquesta responsabilitat. Mauro Abellán Bravo va sonar amb força en l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi i el diumenge 11 de juny ja eixia en la Processó del Corpus Christi en el seu primer acte oficial com Sant Jordiet 2024. Una de les particularitats que li ha acompanyat en aquest any tan especial és que que viu, junt als seus pares i els dos germans, a la ciutat madrilenya de Pozuelo de Alarcón. De pare alcoià i mare sevillana, cursa els seus estudis en el Col·legi Retamar, i abans de Festes explicava en COPE ALCOI el moment que espera amb més il·lusió “tirar les fletxes des del castell“, la qual cosa que ha assajat amb els seus germans Clara i Alonso. A Mauro Abellán li agrada el futbol, és fan del Reial Madrid com el seu pare Manuel sense deixar de costat al Betis que tant dona suport a la seua mare Carmen, i fins i tot li encanta jugar amb els entranyables Playmobils.

Després de l’Entrada de hui, demà viurà el seu dia gran com a peça clau dins dels actes religiosos en honor al patró Sant Jordi. Podrem veure el traje que lluirà, ideat per Juan Climent, i que fan possible Creaciones Germanísimo, Metall Art i Calzados Torres. El dilluns, en l’esperat moment de l’Aparició sobre el Castell, llançarà unes 12.000 fletxes per a acomiadar la trilogia festera.

Aplaudida Esquadra del Mig dels Miqueros en l’equador de l’Entrada Mora

L’Entrada Mora d’Alcoi d’aquest 2024 arriba al seu equador amb el pas de l’Esquadra del Mig, càrrec que ostenten enguany en la Filà Domingo Miques. La formació és una de les més antigues del bàndol moro de la nostra ciutat, ja que el seu any de fundació és anterior a 1811, mentre que en aquests moments compta amb 344 socis estant sempre acompanyats en la Festa per la Societat Musical Nova d’Alcoi.

El públic no ha deixat d’aplaudir el pas d’una majestuosa Esquadra Especial, amb referències al disseny oficial de la Filà però també amb elegància i fastuositat, que ha sigut dissenyada per Michel Abiétar de El Trencat i confeccionada per aquesta mateixa empresa dedicada a l’artesania de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Una Esquadra que ha marcat el camí després del pas del Capità Moro però que també serveix d’avantsala per a l’Alferes de les forces de la mitja lluna, el pas del qual culminarà l’Entrada en la vesprada d’aquest insòlit 20 d’abril. La Banda Primitiva de Callosa d’En Sarrià ha acompanyat als festers en el seu descens des del Partidor fins al final de la Avinguda del País Valencià interpretant la marxa mora Ben Al Sahagui del compositor contestà Francisco Valor Llorens.

Després de l’Esquadra del Mig de la Filà Domingo Migues, l’Entrada Mora segueix amb el pas de les Filaes Judios, Llana, Benimerins, Barbarescos, Realistes, Marrakesch i Abencerrajes. Aquests últims posaran el punt i final a la desfilada amb l’arribada de Kiko Cano Arjona, el qual exerceix el càrrec d’Alferes Moro en aquestes Festes en honor a Sant Jordi del 2024.

‘Avant l’Entrà dels Moros !’

El ritual ha tornat a complir-se. A les cinc en punt de la vesprada directius de l’Associació de Sant Jordi han donat l’ordre perquè arranque l’Entrada del bàndol moro. La desfilada, com és habitual sempre, s’inicia en El Partidor, i recorre el carrer Sant Nicolau fins a arribar a la Plaça d’Espanya per a enfilar després Sant Llorens i concloure en País Valencià.

 

Els heralds i trompeters han obert la comitiva i després d’ells ja hem vist una de les principals novetats de la vesprada igual que ja ha succeït aquest matí. I és que la Policia Nacional compleix en aquest 2024 ni més ni menys que 200 anys de presència a Alcoi, i per a celebrar-ho prenen part de manera especial en aquestes Festes de Moros i Cristians. S’encarreguen d’obrir l’Entrada Mora i Cristiana amb una unitat especial de cavalleria procedent de València i vestida de gala per a l’ocasió. Una iniciativa que busca retre homenatge al Cos Nacional de Policia dins d’un dels actes més esperats de la Festa alcoiana «vam fer la proposada mesos arrere i considerem que és una bonica manera de recordar l’efemèride al carrer. Ho fem, a més, en les Festes de Moros i Cristians que tanta transcendència tenen en l’aspecte turístic i econòmic, unes celebracions que són un emblema d’aquesta ciutat«, comentava a principis d’abril Jesús Sánchez, inspector Cap de la Policia Nacional en la capital de l’Alcoià.

En aquesta Entrada Mora totes les mirades se centren en la Filà Mudèjars, que exerceix el càrrec de Capità amb Jordi Peidro, mentre que la Filà Domingo Miques trau al carrer l’Esquadra del Mig. Els Ligeros recordaran el seu 150 aniversari en la Festa amb una Esquadra Especial i en els Judios veurem a Mauro Abellán Bravo; Sant Jordiet 2024. La vesprada finalitzarà amb l’arribada de Kiko Cano Arjona, Alferes Moro de la Filà Abencerrajes.

Un Alferes Abencerraje que guia al guardià d’Al-Azraq en el seu retorn a Alcoi

L’Entrada de les forces de la mitja lluna ha arribat al seu fi fa uns instants amb el pas dels Abencerrajes, Filà que en aquest 2024 ostenta el càrrec d’Alferes Moro. La incessant lluentor de l’ ‘Enramada Festera’ ha guiat la desfilada d’un potent seguici que ha servit per a acompanyar al guardià d’Al-Azraq en el seu retorn a les terres d’Alcoi després d’un llarg exili.

Les Guardianes de la Nit, amb les seues danses orientals, i la Dansa de la Nit han advertit de la presència imminent de l’Alferes Moro en dues posades en escena que han materialitzat al carrer des de l’ Escola de Ball de Carmina Nadal. Música, percussió, 24 dames i 29 Mujahidins han fet costat a la princesa Amira sobre cavall, un paper que assumeix María; la filla major del propi Alferes. Kiko Cano Arjona ha entrat a la ciutat sobre carrossa, custodiat de prop per la seua filla xicoteta Abril com a favorita, i ho ha fet lluint un impressionant disseny de Santi Carbonell i Victor Ferrer confeccionat per FestAlcoi. Michel Abiétar, de El Trencat, s’ha encarregat de materialitzar la resta d’elements del boato mentre que l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla ha acompanyat a Kiko Cano Arjona interpretant la marxa mora Qal’at Aryuna del compositor d’Ontinyent Saül Gómez i Soler. El fermall d’or a aquesta alferecía mora l’ha posat una imponent Esquadra Especial, dissenyada també per El Trencat, i que ha recorregut els carrers del Centre d’Alcoi al costat de la Unió Musical de Muro fent sonar les composicions Als Xaparros, de José Rafael Pascual Vilaplana, i Abenserraig de Saül Gómez i Soler.

Sens dubte, un apoteòsic colofó a un viatge que arranca en la Taifa d’Arjona, un dels regnes de taifes d’Al-Andalus; i on residia la família d’Abencerrajes ‘banu-sarray’. Precisament el seu al-faris, Yusuf ibn al Sarray, és l’escollit per a guardar la figura d’Al-Azraq en el retorn a una terra entre muntanyes flanquejada per la Serra Mariola i El Serpis en la qual el cabdill musulmà va fer grans proeses.