problemes

La Unió Llauradora i Ramadera ha realitzat un estudi sobre els efectes que causa anualment la fauna salvatge (arruís, muflons, cérvols i cabres) en la zona de la Muntanya d’Alacant i les pèrdues directes per als agricultors s’acosten als 10 milions d’euros. Els majors danys d’aquestes espècies es concentren a les comarques alacantines de la Marina Alta, la Marina Baixa, El Comtat, L’Alcoià, L’Alacantí i l’Alt i Mitjà Vinalopó, on es produeixen cada vegada més pèrdues en cultius com l’olivar (47%), ametlers (39%), altres fruiters (13%) i cereal (1%).

Des de La Unió consideren que l’agricultura a la Muntanya d’Alacant s’enfronta, a més de la sequera prolongada, a una amenaça creixent com són les espècies cinegètiques. Els cérvols, muflons, arruís, etc., animals que en temps passats eren considerats part de l’atractiu natural de la zona, s’han convertit en una preocupació significativa per als agricultors. Aquests animals, introduïts o gestionats amb finalitats cinegètics, estan causant danys considerables als cultius i generant un impacte econòmic i ambiental alarmant.

Tots aquests animals són herbívors pel que s’alimenten d’una àmplia varietat de plantes, incloent-hi les cultivades pels agricultors de la zona. Els cérvols, per exemple, tenen una preferència per brots tendres i fulles, la qual cosa els converteix en una amenaça per a les plantacions joves i els arbres fruiters. Els muflons, amb els seus hàbits de pasturatge, poden devastar camps sencers de cereals i hortalisses, mentre que els arruís, amb la seua capacitat d’adaptar-se a terrenys escarpats, no sols consumeixen cultius, sinó que també poden desarrelar plantes a la recerca d’aliment.

A part d’aquesta evident pèrdua directa de la collita també hi ha conseqüències indirectes, com l’augment dels costos per als agricultors que han d’invertir en mesures de protecció, així com en la replantació de cultius danyats. A més, els danys recurrents poden desincentivar als agricultors, reduint la productivitat i la viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles. L’impacte econòmic d’aquestes espècies en l’agricultura alacantina és significatiu. Els danys causats no sols afecten els cultius, sinó que també estan provocant accidents de trànsit, i el risc de transmissió de malalties a altres espècies animals.

L’arruí per exemple és una espècie procedent del nord d’Àfrica i introduïda a Múrcia en els anys 70 i està catalogada com a espècie exòtica invasora. A les comarques de la Muntanya d’Alacant es calcula que pot haver-hi uns 2.500 exemplars “l’equilibri entre la conservació de la fauna cinegètica i la protecció de l’agricultura és un desafiament complex, però manejable. La Muntanya d’Alacant, amb la seua rica biodiversitat i el seu important sector agrícola, pot servir com a model per a altres regions enfrontades a problemes similars. Amb un enfocament integrat i sostenible, és possible protegir els interessos dels agricultors al mateix temps que es conserva la riquesa natural que defineix a aquesta bella regió. És crucial per tant implementar des de la Conselleria de Medi Ambient estratègies de gestió sostenible que equilibren la conservació de la fauna cinegètica amb la protecció de l’agricultura”, assenyala Miguel Ángel García, agricultor afectat i productor d’oli de La Unió a Benifallim (L’Alcoià).

García ha vist com en els últims anys ha perdut bastant collita d’olives en la parcel·la que té més pròxima a la serra per les destrosses dels animals ungulats, mentre en 2022 va tindre uns 1.300 quilos, en 2023 va recollir ja només sobre 300.

“Arriba un moment en què dius: açò va a poder amb la meua salut”. Gemma és una jove de 17 anys que estudia segon de batxillerat en un institut d’Alcoi. Com molta gent de la seua edat, ha patit ansietat pels estudis. I això és una cosa comuna. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), set de cada deu joves -entre 10 i 19 anys- tenen un problema de salut mental. Però, saben reconéixer-ho i com actuar?.

Alba Masiá, psicòloga infantil i juvenil, explica que, encara que la gent està cada vegada més conscienciada, de salut mental encara no es parla amb naturalitat. Tot això a pesar que, segons la Confederació Salut Mental Espanya, una de cada quatre persones té o tindrà una malaltia mental al llarg de la seua vida. “Hui dia encara existeix un estigma que fa que les persones que pateixen problemes de salut mental es senten avergonyides i que no es senten còmodes per a parlar d’això”. I a edats primerenques, succeeix el mateix. “Jo crec que els joves tenim molt poca informació. Són temes que de vegades, de manera inconscient, intentem evadir, perquè quan eres estudiant és l’últim al que li dediques temps”, confessa Júlia.

I quan no sabem com gestionar una situació difícil, acudir al psicòleg és un primer pas fonamental. “Als mesos de començar el curs ja no podia més. Tenia exàmens i tanta pressió que ni tan sols volia menjar. No tenia gana. Jo el que vaig fer va ser parlar amb la meua família i anar a un psicòleg, perquè és el que cal fer. Cal normalitzar aquest fet”. No obstant això, encara que l’estudiant ho va tindre clar, no tots els joves entenen la importància de parlar amb un especialista. “La gent pensa que una cosa molt dolenta ha de passar-te perquè vages al psicòleg”.

La psicòloga sí ha notat un augment en la demanda de consultes, encara que remarca la importància que s’invertisca més en recursos per a poder atendre-les. “Necessitem una atenció psicològica de qualitat. No tindre-la fa que els problemes que hui dia són lleus es convertisquen en una cosa greu”. I en aquest punt no es pot passar per alt la incidència que té la depressió al nostre país.

“També ha augmentat la demanda de consultes per problemes d’ansietat”. Dades del Ministeri de Sanitat revelen que el 6,7% de la població espanyola està diagnosticada per un trastorn d’ansietat. “Aquest és un dels majors hàndicaps als quals s’enfronten els joves, per exemple en èpoques d’estudi”, afig Masiá.

Salut mental a les aules

Amb una realitat així resulta fonamental que s’actue des dels centres educatius. “Des dels centres es comença a treballar en la lluita contra aquest estigma. S’intenta comprendre i donar suport als joves. En una situació així molts no saben molt bé el que els passa, com gestionar-ho, se senten avergonyits per passar per un estat d’ansietat”, explica la psicòloga. Encara així, encara falta camí per recórrer en col·legis i instituts. “Enguany he tingut només una xarrada sobre salut mental. No aprofundeixen i donen molt poca informació”, conclou Júlia.

Imatge: Cope