rebuig

La recent decisió de la Conselleria d’Educació d’eliminar unitats en diversos centres educatius ha generat preocupació en diferents localitats de la Comunitat Valenciana. A Alcoi, es preveu l’eliminació d’una unitat de 3 anys en el col·legi El Romeral, una mesura que ha despertat malestar per part de l’Ajuntament.

La Conselleria justifica aquesta proposta a causa de la baixa natalitat que afecta la societat en general. No obstant això, el govern local considera que eliminar aules no és la solució i proposa reduir la ràtio a les aules com a alternativa. En resposta a aquesta situació, el Consistori de la nostra ciutat ha expressat públicament la seua oposició. El col·legi El Romeral planeja presentar al·legacions a aquesta mesura mitjançant un Consell Escolar, i es reunirà amb el Consell Escolar Municipal per a buscar un acord que defense la no eliminació d’unitats educatives “la nostra postura sempre serà la mateixa: no volem que s’elimine cap unitat a la nostra ciutat. Considerem que l’opció correcta és reduir la ràtio per a garantir una educació de qualitat“, afirma el regidor d’Educació; Alberto Belda.

A més, s’han anunciat canvis en el procés de matriculació que han generat controvèrsia, com el retorn a la zona única i la possibilitat que els centres establisquen criteris discrecionals per a seleccionar alumnat. Aquesta situació també ha generat debat sobre les mesures impulsades per la Generalitat, amb opinions dividides entre aquells que donen suport a l’eliminació d’aules en centres públics i aquells que advoquen per una educació pública de qualitat amb una ràtio reduïda i una vertadera llibertat per a triar centres educatius.

La proposta d’arranjament escolar amb supressió d’aules afecta a diversos centres educatius de la comarca més enllà del CEIP El Romeral d’Alcoi. Es tracta del Real Blanc de Cocentaina, el Col·legi Vessador i Poeta Pla i Beltrán d’Ibi, el Col·legi Luis Gosálbez de Tibi i el CRA Mariola-Benicadell.

El Ple de l’Ajuntament d’Alcoi va rebutjar la Llei de Concòrdia promoguda pel PP i VOX, i en el seu lloc, en la sessió es va exigir mantindre i continuar desenvolupant la Llei de Memòria Democràtica aprovada en 2017. Malgrat l’oposició de PP i VOX a això últim, la iniciativa va tirar avant amb els vots a favor del bloc de l’esquerra durant el Ple ordinari del mes de maig celebrat divendres passat.

En la moció, els grups d’esquerra van denunciar que la llei promoguda per la dreta equipara a les víctimes del franquisme amb les de la Segona República o fins i tot amb les del terrorisme. Es va demanar continuar desenvolupant la Llei de Memòria Democràtica en aspectes com la identificació genètica de restes exhumades, protecció de llocs de memòria i dignificació de les fosses, entre altres. El debat en el ple va ser previsible, amb arguments a favor i en contra de la moció. Els representants de l’esquerra van criticar la falta de menció al franquisme com a dictadura en la Llei de Concòrdia “estem davant una normativa que equipara a una dictadura amb un govern democràtic com el de la Segona República“, va manifestar el portaveu del PSOE; Jordi Martínez. També Compromís i Guanyar van ser crítics amb la proposta que defensaven PP i VOX “estem davant un despropòsit. Cal defensar la salut democràtica de la nostra societat, sobretot ara que es qüestiona la legitimitat dels governs sorgits de les urnes“, va dir el portaveu de la plataforma; Sergi Rodríguez. Per la seua part la portaveu de la formació nacionalista va insistir que la moció de la dreta “cerca descafeïnar el franquisme ficant tot en el mateix sac“, va postil·lar Elisa Guillem. Des de VOX, a través del seu líder David Abad, van acusar l’esquerra de promoure memòria històrica “però només per a uns quants” i el PP va dir que era una autèntica falsedat “que el seu partit tracte de blanquejar el franquisme“, mitjançant el portaveu Carlos Pastor, tal com van afirmar els socialistes en la seua intervenció.

Finalment, l’alcalde va reafirmar el seu suport a la moció. Toni Francés va destacar que la Llei de Memòria Democràtica “no va contra ningú” i va lamentar els crims del franquisme que encara estan impunes.