domingo , noviembre 18 2018
Noticias Destacadas
Inicio / Opinión / Ser dona on no toca
Ser dona on no toca
Estefanía Blanes es portavoz de Guanyar Alcoi

Ser dona on no toca

Article d’opinió d’Estefanía Blanes, portaveu de Guanyar Alcoi

Compartisc amb vosaltres una situació viscuda recentment a la nostra ciutat.

Divendres 19 d’octubre va tenir lloc com cada any al Teatre Calderón la presentació dels càrrecs festers per a les pròximes Festes de Moros i Cristians de 2019. Aquest acte serveix per a presentar les idees al voltant dels càrrecs i per fer agraïments pels suports que els fan possibles. És sempre un acte molt emotiu per als qui tindran l’honor de ser capitans i alferes, per al xiquet que representarà a Sant Jordiet així com per als amics, familiars i les filaes de càrrec al complet.

Uns càrrecs que, tal com reconeixen ells mateixos, no serien possibles sense el suport de les seus filaes i sobretot de les seues famílies, fills, filles, parella, pares i mares… De fet, una de les presentacions més emotives va ser la que va fer la filla del capità de les Tomasines al seu propi pare.

Acabat aquest acte, tots a celebrar-ho amb un sopar al Círculo Industrial per a començar a calfar motors i encetar el compte enrere del Mig Any que culminarà el dia dels trons; sis mesos intensos per davant.

Fins ací tot correcte, l’anormalitat ve quan entre en el saló Rotonda per a ocupar el meu lloc en la taula reservada a les persones representants institucionals com a portaveu del meu grup municipal, Guanyar Alcoi. N’hi ha prou amb donar una ullada al meu al voltant per a adonar-me, amb marge d’error de +-1, que sóc l’única dona en un saló en el qual calcule hi hauria més de 300 persones. On estaven aquelles dones tan importants per a capitans, alferes i càrrecs en general? Doncs a un altre restaurant, a uns metres, després de baixar unes escales: al restaurant La Gruta.

Hi ha qui no veurà cap problema en açò, ja que sempre ha sigut així. I precisament ací resideix el problema, que sempre ha sigut així i pel que es veu seguirà sent així.

Però no havíem canviat, s’havia avançat molt i la integració de la dona ja era efectiva?

Per a qui tot açò no li resulte tan «normal» els diré que per a mi hi ha una cosa molt pitjor, les excuses que es donen per voler negar qualsevol anomalia. Us conte alguna de les que se’m van donar quan feia referència a aquesta situació totalment contranatural: «però si elles s’ho passen millor que nosaltres, ja m’agradaria a mi estar baix en lloc d’ací». Es veu que aquells homes engalanats amb els seus trages, lluint orgullosos els seus pins, estaven allí obligats. Una altra resposta molt curiosa va ser: «els tiquets del sopar es distribueixen a les filaes i elles fan el repartiment com volen, l’Associació de Sant Jordi no té res a veure, és una decisió de les filaes totalment lliure» com si exculpant a l’Associació se solucionara tot, o com si l’Associació fóra un ens abstracte que res tinguera a veure amb les persones que han pres eixa decisió. Com si els directius de l’Associació no són les mateixes persones que estan en les filaes…

Si vivim en una societat en la qual aproximadament la meitat som dones i la meitat homes, qualsevol espai social hauria de ser representatiu d’aquesta realitat. Si açò no ocorre és perquè alguna cosa s’està fent mal. I si la desproporció és del 99,67% d’homes i el 0,33% de dones, no sé quin qualificatiu li posaríeu vosaltres, però el que està clar és que paraules com integració, normalitat o igualtat no encaixen ací en cap lloc.

Entenc o vull creure que no hi ha una directiva clara que discrimine a homes i dones en aquell sopar, enviant a les dones a La Gruta i als homes al Saló Rotonda, però aquestes qüestions s’han de cuidar, com també hi hauria de cuidar, per exemple, l’enviament de correspondència per part de l’Associació de Sant Jordi. M’explique, des de 2014 soc regidora i portaveu en l’Ajuntament d’Alcoi, primer del grup municipal d’EUPV i des de 2015 de Guanyar Alcoi i durant aquests quatre anys he rebut les cartes del Casal Sant Jordi dirigides a un tal «Sr. Portavoz» o saludant amb un «Distinguido señor». Quatre anys de cartes dirigides a una dona donant per descomptat que seria un home. No haguera costat informar-se a qui anaven dirigits aquests escrits.

La integració de la dona a la festa i a tots els aspectes de la nostra societat ha de vindre donada en part per la voluntat dels qui tenen cert poder i responsabilitat per promoure aquest canvi però pel que veig, des de certs sectors voluntat per canviar res n’hi ha poca.

Acerca de Cope Alcoy

Deja un Comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

*

Free WordPress Themes - Download High-quality Templates